ENIGMA SABÀTIC (57): Una dama del seu temps

Quan la veu d'un enemic acusa, el silenci d'un amic condemna.

La nostra protagonista va ser una princeseta molt estimada de petita i, considerant les limitacions de l'època i la seva situació, amb una infantesa relativament feliç, tot i que breu.

En el lloc de la fotografia va néixer la seva mare qui, per cert, va fundar un monestir molt interessant, la visita al qual resulta molt recomanable i on hi trobareu, per a gaudi de vampirs, la sang d'un sant emblemàtic, la qual, diuen, es liqua de forma puntual en un dia determinat de l'any, cosa que també ha propiciat algun acudit de mal gust:

Com passava amb les persones de bona casa, encara era una nena quan la van maridar, al mateix temps que casaven un germà seu amb la futura cunyada, embolics de família molt freqüents durant segles entre gent d'aquesta categoria, motivats pels afers polítics, sempre espinosos i per l'esperança en una pau de més durada entre ambdós estats. Aquesta seva cunyada es va oposar en alguna ocasió a un senyor que té molt mala premsa pels nostres verals.

Va ser mal rebuda, d'entrada, al nou país. Se li van atribuir amors adúlters, cosa que en una senyora casada estava molt i molt mal vista, amors que no es van poder provar però que segles després incidirien en una sèrie literària de gran èxit i moltes reedicions i refregits. Tot un best seller avant la lettre.

Com que el marit semblava tenir poca salut els van pressionar per tal de consumar aviat el matrimoni, de forma pública, com era habitual en el context. Sembla que la consumació protocolària ja va resultar un mal començament, la reina va patir avortaments, un dels quals a causa d'una caiguda imprudent i tot plegat va propiciar el distanciament de la parella. El marit no era mala persona, però era una mica raret, i la seva infantesa no havia estat tampoc un llit de roses, el pare i la mare eren pesos pesats en tots els sentits. A més  a més, existeix la possibilitat, no comprovada però que compta amb sospites fonamentades, que el nostre rei fos homosexual. Vaja, que els rics i poderosos també ploren, i molt, i encara més en aquells anys de l'antic règim.

Por cuanto he sufrido de vos y por vos desde que os conozco, os conjuro, si tenéis alguna preocupación por mi descanso, que interrumpáis el gran armamento que hacéis contra ... y ceséis una guerra de la que en voz alta se dice que la religión es la causa visible, y en voz baja que vuestro amor por mí es la causa oculta. Esta guerra no sólo puede acarrear a ... y a ...  grandes catástrofes, sino incluso a vos ... desgracias de las que nunca me consolaré.
Velad por vuestra vida, que amenazan y que me será cara en el momento en que no esté obligada a ver en vos un enemigo.
Vuestra afectísima...

Van passar els anys i la senyora, a més, va ser bescantada a causa de la seva relació epistolar amb un familiar proper i poderós, rival polític, en potència. La sogra, tot un caràcter amb ganes de manar, que acabaria fins i tot molt malament amb el fill,  li tenia mania i la menystenia, l'home de confiança del rei, un veritable animal polític ambiciós, espavilat i intel·ligent, també li feia la punyeta sovint... Però gràcies a les intrigues d'altres personatges fidels a la dama -tothom estava intrigant i fent safareig en aquelles corts reials- i segons explica la llegenda, el rei, sorprès per una tempesta, va passar de mala gana una nit amb la reina, ja una mica grandeta, gràcies a la qual va néixer, finalment, l'esperat hereu. La cosa es va repetir amb un altre naixement, però la relació matrimonial no va millorar de forma excessiva. El que sí que va millorar va ser la posició de la dama, ja que no era el mateix ser reina sense descendència que ser reina mare.

La maternitat havia situat el nostre personatge en un estatus molt més important i significat i  va donar-li empenta i seguretat. En morir el marit va cercar un home de confiança molt hàbil, una elecció que va sorprendre força. Es diu que eren amants i que fins i tot es van casar en secret. Va fer les coses bé,  es va guanyar el respecte de la gent i va casar l'hereu amb una parenta amb la qual s'avenia molt. A més, va aconseguir que la consumació del matrimoni del fill fos privada i no pas pública, per evitar-li a la jove un trauma com el que ella mateixa havia patit en l'adolescència. Va defensar els interessos del seu país a capa y espada, fins i tot si calia anar en contra dels del seu país d'origen. Quan l'hereu va ser grandet es va retirar de forma discreta i va morir d'una malaltia encara avui força habitual malauradament, tot i que ara, en molts casos, té solució. La seva figura ha estat   reivindicada en els darrers anys com la d'una dona intel·ligent, que va saber governar quan va caldre amb seriositat, cercant consellers adients i que va tenir cura en la tria d'aquells que educaven els seus fills, retirant-se a temps del govern i no com la seva peculiar sogra.


Segur que ja sabeu qui és la dama i quina relació té amb les imatges i amb les cites literàries! En tot cas, si teniu problemes us aconsello consultar la senyora Flétcher.