26/2/11

ENIGMA SABÀTIC (57): Una dama del seu temps

Quan la veu d'un enemic acusa, el silenci d'un amic condemna.

La nostra protagonista va ser una princeseta molt estimada de petita i, considerant les limitacions de l'època i la seva situació, amb una infantesa relativament feliç, tot i que breu.

En el lloc de la fotografia va néixer la seva mare qui, per cert, va fundar un monestir molt interessant, la visita al qual resulta molt recomanable i on hi trobareu, per a gaudi de vampirs, la sang d'un sant emblemàtic, la qual, diuen, es liqua de forma puntual en un dia determinat de l'any, cosa que també ha propiciat algun acudit de mal gust:




Com passava amb les persones de bona casa, encara era una nena quan la van maridar, al mateix temps que casaven un germà seu amb la futura cunyada, embolics de família molt freqüents durant segles entre gent d'aquesta categoria, motivats pels afers polítics, sempre espinosos i per l'esperança en una pau de més durada entre ambdós estats. Aquesta seva cunyada es va oposar en alguna ocasió a un senyor que té molt mala premsa pels nostres verals.


Va ser mal rebuda, d'entrada, al nou país. Se li van atribuir amors adúlters, cosa que en una senyora casada estava molt i molt mal vista, amors que no es van poder provar però que segles després incidirien en una sèrie literària de gran èxit i moltes reedicions i refregits. Tot un best seller avant la lettre.


Com que el marit semblava tenir poca salut els van pressionar per tal de consumar aviat el matrimoni, de forma pública, com era habitual en el context. Sembla que la consumació protocolària ja va resultar un mal començament, la reina va patir avortaments, un dels quals a causa d'una caiguda imprudent i tot plegat va propiciar el distanciament de la parella. El marit no era mala persona, però era una mica raret, i la seva infantesa no havia estat tampoc un llit de roses, el pare i la mare eren pesos pesats en tots els sentits. A més  a més, existeix la possibilitat, no comprovada però que compta amb sospites fonamentades, que el nostre rei fos homosexual. Vaja, que els rics i poderosos també ploren, i molt, i encara més en aquells anys de l'antic règim.




Por cuanto he sufrido de vos y por vos desde que os conozco, os conjuro, si tenéis alguna preocupación por mi descanso, que interrumpáis el gran armamento que hacéis contra ... y ceséis una guerra de la que en voz alta se dice que la religión es la causa visible, y en voz baja que vuestro amor por mí es la causa oculta. Esta guerra no sólo puede acarrear a ... y a ...  grandes catástrofes, sino incluso a vos ... desgracias de las que nunca me consolaré.
Velad por vuestra vida, que amenazan y que me será cara en el momento en que no esté obligada a ver en vos un enemigo.
Vuestra afectísima...





Van passar els anys i la senyora, a més, va ser bescantada a causa de la seva relació epistolar amb un familiar proper i poderós, rival polític, en potència. La sogra, tot un caràcter amb ganes de manar, que acabaria fins i tot molt malament amb el fill,  li tenia mania i la menystenia, l'home de confiança del rei, un veritable animal polític ambiciós, espavilat i intel·ligent, també li feia la punyeta sovint... Però gràcies a les intrigues d'altres personatges fidels a la dama -tothom estava intrigant i fent safareig en aquelles corts reials- i segons explica la llegenda, el rei, sorprès per una tempesta, va passar de mala gana una nit amb la reina, ja una mica grandeta, gràcies a la qual va néixer, finalment, l'esperat hereu. La cosa es va repetir amb un altre naixement, però la relació matrimonial no va millorar de forma excessiva. El que sí que va millorar va ser la posició de la dama, ja que no era el mateix ser reina sense descendència que ser reina mare.



La maternitat havia situat el nostre personatge en un estatus molt més important i significat i  va donar-li empenta i seguretat. En morir el marit va cercar un home de confiança molt hàbil, una elecció que va sorprendre força. Es diu que eren amants i que fins i tot es van casar en secret. Va fer les coses bé,  es va guanyar el respecte de la gent i va casar l'hereu amb una parenta amb la qual s'avenia molt. A més, va aconseguir que la consumació del matrimoni del fill fos privada i no pas pública, per evitar-li a la jove un trauma com el que ella mateixa havia patit en l'adolescència. Va defensar els interessos del seu país a capa y espada, fins i tot si calia anar en contra dels del seu país d'origenQuan l'hereu va ser grandet es va retirar de forma discreta i va morir d'una malaltia encara avui força habitual malauradament, tot i que ara, en molts casos, té solució. La seva figura ha estat   reivindicada en els darrers anys com la d'una dona intel·ligent, que va saber governar quan va caldre amb seriositat, cercant consellers adients i que va tenir cura en la tria d'aquells que educaven els seus fills, retirant-se a temps del govern i no com la seva peculiar sogra.


Segur que ja sabeu qui és la dama i quina relació té amb les imatges i amb les cites literàries! En tot cas, si teniu problemes us aconsello consultar la senyora Flétcher.





3 comentaris:

Anònim ha dit...

Julia avui t'has passat, pero crec que es
ANNA D'ESPANYA
LA CIUTAT : GRAZ
EL QUERIDONGO: GEORGE VILLIERS, ja m'ho diras

Orio43 ha dit...

La dama
Anna d'Espanya o Anna d’Àustria
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_d'Espanya

Imatge 1- pobla mare
Graz, ciutat austríaca.

Imatge 2- sant
Sant Pantaleó

Imatge 3- au
El faisà, es refereix a l’illa dels faisans que està a les aigües del Bidasoa.

Imatge 4- le siècle
Diari on va aparèixer en fascicles la novel•la “Els tres mosqueters”


Imatge 5- altre
George Villiers, duc de Buckingham, amb qui se li atribuí un afer amorós.

Imatge 6- intrigues
aquesta no l’he trobat.

Imatge 7- chocolate a la taza
L’any del seu casament, 1615, va ser també el de la introducció de la xocolata a França. va imposar a Europa la costum de prendre xocolata.

Imatge 8- actriu
Angela Lansbury
Pel•licula “Los tres mosqueteros” (1948) en el paper de Anna d’Espanya.

text 1- “Quan la veu d'un enemic”
frase cèlebre d’Anna (realment no se quina, si la de 1601- 1666 o la de 1549- 1580)

text 2- “Por cuanto he sufrido de vos”
De Los tres mosqueteros, capítol LIX, carta de Anna a Buckingham portada per La Porte

La seva mare
Margarida d’Àustria
http://es.wikipedia.org/wiki/Margarita_de_Austria-Estiria

El monestir
Reial Monestir de la Encarnació, Madrid
on el 27 de juliol es liqua la sang de Sant Pantaleó.

Quin embolic, amb tantes Anna d’Àustria.

Mercè Siles ha dit...

El personatge de l’enigma és Ana d’ Àustria (1601-1666), infanta de Espanya i reina de França al casar-se amb Lluis XIII.

La 1ª imatge és Graz d’on era la seva mare, Margarita d’ Àustria –Estiria.

La 2ª imatge és Sant Pantaleó, del qual al Convent de l’Encarnació de Madrid, fundat per Margarida d’Àustria, hi ha una relíquia amb la seva sang que un cop l’any es liqua.

La 3ª es un faisà que fa referencia al intercanvi que es va fer entre Ana d’ Àustria germana de Felip IV que es casa amb Lluis XIII, i Isabel de Borbó, germana de Lluís XIII que es casa en Felip IV, esdeveniment que es va produir a l’illa dels Faisans prop de Hendaya.

La 4rt. Imatge es el diari LE SIÈCLE, A ON ES PUBLICAVEN NOVEL•LES PER ENTREGUES O FULLETONS, I A ON ALEXANDRE DUMAS VA PUBLICAR ELS TRES MOSQUETERS , LLIBRE QUE PARLA DE LA REINA ANA I ELS SEUS AMORS AMB EL DUC DE BUCKINGHAM, I DE LES JOIES DONADES I ROBADES.

LA 5ª ES EL RETRAT DE GEORGES VILLIERS DUC DE BUCKINGHAM (1592-1628), DEL QUAL ES DIU QUE VA SER AMANT DE LA REINA. EL TROSSET DE TEXT REPRODUÏT CORRESPON A “ELS TRES MOSQUETERS” I FA REFERÈNCIA A LA RELACIÓ D’ELLS DOS.

LA 6ª SEMBLA EL RETRAT DE LA REINA AMB LA INDUMENTÀRIA DE DIANA CAÇADORA, PERÒ NO HO SE.

LA 7ª DE LA TASSETA DEU FER REFERÈNCIA ALS AMORS DE LA REINA AMB EL CARDENAL MAZARINO PERÒ NO L’HE TROBAT.

LES DUES ULTIMES IMATGES SON DE L’ACTRIU ÀNGELA LANSBURY QUE VA FER DE LA REINA ANA A LA PEL•LÍCULA DE GEORGE SIDNEY,1948“ELS TRES MOSQUETERS”.

FINS EL PROPER ENIGMA.