4/2/11

ENIGMA SABÀTIC (54): Un dimoni muntanyenc

Aquest enigma me l'ha suggerit el Toni, Gran Encertador, tot i que això fa que ell no pugui participar de forma oficial en la investigació setmanal malgrat que pot deixar igualment les respostes, que no es veuran fins al proper divendres, com sempre.

Tracta d'un home del seu temps, un temps complicat i violent, va ser un aventurer valent, que devia gaudir de molt bona salut i d'una càrrega genètica envejable, car va morir molt vellet per l'època, i no pas de mort natural encara que potser era ben natural que morís de tal manera. De fet, estava encara en plena activitat, pel que expliquen.

Per animar el tema, he posat una part de les pistes en vers, i és que la vida d'aquest senyor precisa de música i de ser explicada en una història de fil i canya, en un bon romanço de cec d'aquells que es recitaven de poble en poble, per les fires. Ell mateix diuen que cantava sovint i feia acudits, tenia sentit de l'humor i del ritme, vaja i es devia saber un bon nombre de tonades populars. Quan el mataven cantussejava quelcom com ara (tradueixo al català per tal de no fer el tema excessivament fàcil): Nen al bressol, quina sort, quina sort, nen al bressol...


I per als qui es queixen de l'educació en el món actual, cal dir que en aquest cas, ja una mica antic, la família tenia bones intencions, el volien fer estudiar i el van enviar a un centre de prestigi. Però, mireu, els va sortir arrauxat, el noi.


Això està a prop del seu poble,
quan va néixer, no era noble.




La família va enviar-lo
a estudiar cap a ciutat,
però ell no estava per estudis
i va ser desheretat.

I és que al poble va tornar
en estranya companyia,
dos dels seus acompanyants
són a la fotografia.

Una sortida de l'època
era fer-se soldadet,
i això va decidir el noi,
no podia estar-se quiet...

Després d'haver-hi batalles
es robava a tort i a dret,
ell fins va robar a un notari
i va fer un bon negociet.

Ambiciós, bellugadís,
volia ampliar horitzons,
i se'n va anar a fer la guerra
on s'esbrinaven nous móns.

En la brega destacava,
era valent  i arriscat,
amic de la sang i el fetge,
coratjós en el combat.

Va voler retornar a casa,
sembla que no el van deixar
i que va dir: doncs em quedó
però el país se'n recordarà!!!!

No perdonava ningú
de qui tenia sospites,
sobre el seu cruel tarannà
hi ha moltes coses escrites.

Va arribar a molt i molt vell,
per l'època en què va viure,
matava sense complexos,
i era afeccionat a riure.

Inspirava molta por,
i la gent feia moixoni
de les muntanyes d'allà
deien que era un bon dimoni.

Ell, que havia traïcionat,
traïcions també va patir,
i va acabar esquarterat
per professional botxí.

El seu nom, ves quina cosa,
el porta un licor molt fort,
tradicional de la terra
on va trobar glòria i mort.



Era, segons va escriure un cronista de l'època, en una llengua que no és el català, ep: dolent i de cruel condició, que per qualsevol sospita matava a qui li semblava que no li era fidel...Sobretot, expliquen, feia xixina aquells de qui descobria que jugaven a dues bandes, una manera de fer que té alguna cosa a veure amb el gravat anterior...


I, per no fer la cosa excessivament complicada, aquesta ampolla és la pista definitiva... pis...

Per acabar aquesta història,
i oblidar aquest bon senyor
me'n vaig a fer una copeta
vejam si em passa... la por!!!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

FRANCISCO DE CARVAJAL

Anònim ha dit...

Crec que pot ser el Maestre de Campo, Francisco de Carbajal, anomenat "El demonio de los Andes"

Júlia ha dit...

Atenció, com que darrerament alguns que no sou al google entreu per 'anònim' us prego que en el cos del missatge poseu el nom o alguna dada, com si 'firméssiu', mercès!!!

Anònim ha dit...

Vaig ser jo, la Núria (feb) que ahir et vaig deixar un comentari, no sé si encertat o no, i vaig oblidarme de firmar-lo, ja que de l'altre manera sense ser anónim, no el puc enviar. No sé el per qué.

Júlia ha dit...

Ja m'he pensat que eres tu, Núria, també en tinc un altre d'anònim que és de l'Antoni Castillo, no us preocupeu, esteu 'identificats'.

Orio43 ha dit...

El dimoni:
Francisco de Carvajal

Imatge 1
Creu que es troba al municipi de Ragama i te el nom de “el Humilladero”

Imatge 3
La mona

Imatge 3
La mula

Imatge 4 tejedor
aquí no he trobat la relació amb l’enigma.

Imatge 5 beguda
L’ampolla de Pisco, és igual que la que tinc a casa, mig buida!

Miquel ha dit...

Gracias por las respuestas ¡¡¡¡ a veces no acierto ni una ¡¡¡agggggggggggg

Mercè Siles ha dit...

El personatge de l’enigma és Francisco de Carvajal (1464- 1548), anomenat “El demonio de los Andes”. Va ser un conqueridor espanyol que es va moure per Mèxic i el Perú, sanguinari i violent, va ser executat quan tenia 84 anys (quina passada).

La 1ª imatge és Rágama a on va néixer.
La mona i la mula van ser dos dels seus acompanyants quan va tornar al seu poble, després de lapidar-se els diners i dedicar-se a la diversió. El pare el va desheretar.

La imatge del gravat , suposo que deu ser un carnicer picant la carn o fent embotits, fent referencia als esquarteraments i matances que el senyor practicava.

L’última foto és el licor dedicat a ell que és diu “El demonio de los Andes”, sembla ser que es bastant fort, potser ell que era bevedor ja l’havia tastat.

En fi quin personatge, fins el proper enigma .

Júlia ha dit...

Gràcies per participar i espero que no hagueu patit massa amb aquesta història. Penjo la solució i medito en el nou enigma el qual, ja que sóc a Mallorca d'Imserso, potser tindrà alguna relació amb Ses Illes...