Fa pocs dies vaig veure retratada en un diari la dama, que, amb el seu espòs, protagonitza avui l'enigma. Sembla que aquell retrat es considera avui molt propagandístic, fins i tot d'una indústria local en alça, del moment. Normalment la inspiració per a l'enigma m'arriba de forma inesperada, per un fet casual, com aquest...
La parella va ser molt important en l'època. No eren de la mateixa nacionalitat, el nuvi va fer un bon casament, i, a més, sembla que es van avenir força, tot i que el senyor era de armas tomar i amb un caràcter una mica estrany. S'explica que, com en el cas de Sissí, el noi s'havia de casar amb la germana gran però es va estimar més la petita, és clar que això potser és llegenda romàntica.
Va tenir molts fills, alguns van morir de la mateixa malaltia de la qual moriria ella mateixa, malaltia que va ser un gran problema durant segles, com qui diu, fins fa quatre dies. D'altres també van finar de forma tràgica: assassinats, enverinaments, era una època complexa i aquella gent important no estava per bestieses. També hi va haver, entre la descendència, casos d'això que en díem, avui, violència de gènere.
I aquesta bonica vista, també...
Aquesta fotografia podria ser del Poble-sec, durant els anys vint, tal i com el descriu Josep Pla, però és d'una ciutat molt important a l'època i que té relació amb el babbino caro de la noia.
Aquest noiet tan ben habillat va ser descendent de la parella, per part de mare.
I d'aquest quadre no en dic res, doncs ja ho hauria dit... tot. O gairebé. I el títol del post també és una pista. I el nom de pila de la senyora el porta, actualment, una princeseta molt retratada per la pell de brau.
Sabeu qui va ser la dama i qui va ser el seu espòs?
I quina relació exacta té amb les imatges penjades?
Avui he mirat de fer la cosa més senzilla per tal d'animar el personal participant. A veure si me n'hauré sortit.
NOTA: Us recordo que els comentaris encertats no es publicaran fins al divendres proper, per tal de no desanimar els participants.
11 comentaris:
No se si el escudo es el de las Dos Sicilias y La ciudad es Nápoles...el resto me cuesta ...salut
Per la pista del nom (princeseta actual...) hauria de ser una Leonor. Les tres barres de l'escut dirigirien cap a Bearn - Foix.
La foto de la roba estesa em fa que és una falsa pista per dirigir-nos cap al sud d'Itàlia.
He trobat a Wikipedia una història rocambolesca (m'hi he perdut totalment)d'una Leonor de Navarra, casada amb Gaston IV de Foix..., germana d'una pobra Blanca de vida dramàtica... Complicadíssim, com les pel.lícules de guerra, que mai no sé qui ataca a qui...
Què?
Eulàlia
Ep, aviso que només publico els comentaris que no encerten, per tal de no fer perdre interès als participants, i per si poden servir de pista.
Miquel: no, a l'escut. Sí, a Nàpols!!!
Eulàlia, res de falses pistes, totes tenen relació amb el personatge. Es diu Leonor, la noia, efectivament, però no és la que menciones, tot i que aquesta és una història també força interessant.
Leonor, Nàpols...
ELLA:Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
ELL: Cosme Medici, duc de Toscana
Eulàlia
L'escut és dels marquesos de Villafranca, d'on provenia, per línia materna la dama en qüestió, que és ni més ni menys que doña Leonor de Toledo, que es va casar amb Cosmimo I de Medici.
El quadre es del pintor manierista Bronzino, protegit de la família Medici. Es tracta de l'al.legoria de Venus i Cupido que està a la National Galery. De Bronzino també es el famós retrat de doña Leonor amb un dels seus fills.
La primera fotografía és de Florència, on governaven els Medici, amb el riu Arno i el Ponte Vecchio en primer pla.
L'altra foto es de Nàpols, d'on era virrei el para de doña Leonor, don Pedro Alvarez de Toledo.
Em falten les tres darreres imatges de l'enigma, que em tenen una mica despistat.
Salutacions
Manel Fernández
La dama
Elionor de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Leonor_de_Toledo
http://ca.wikipedia.org/wiki/Elionor_de_Toledo
L’espòs
Cosme I de Mèdici
http://es.wikipedia.org/wiki/Cosme_I_de_M%C3%A9dici
Imatge 1 escut
Escut del Marques de Villafranca del Bierzo
Imatge 2 ciutat
Alba de Tormes on va néixer Elionor
Imatge 3 ciutat 3
Napols. gràcies Miquel.
Imatge 4 descendent
Aquest no l’he trobat
Imatge 5 esglesia
Colegiata de Santa Maria de la Asunción (Villafranca del Bierzo)
Imatge 6 music
Cristobal Halffter
Imatge 7 pintura
Al•legoria del triomf de Venus (Bronzino)
Ep, aquesta setmana això s'ha animat una mica, ja he rebut alguns encerts, per als qui encara cerquen, una pista: que comencin pel quadre, el pintor, les seves obres...
Es un pintor que té un cognom que fa pensar en un metall.
L'església és la Colegiata de Villafranca del Bierzo, dels segles XVI-XVII. Em falta per esbrinar el nom del fill de doña Leonor. Pel detallisme del vestit, sembla que el quadre és de Bronzino, igual que el famós quadre de doña Leonor amb el seu fill, però no l'acabo de trobar.
La senyora de l’enigma és Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel –Osorio (1519-1562) noble espanyola casada amb Cosme I de Mèdici, Gran Duc de Toscana.
La 1ª foto correspon a l’escut del Marquesat de Villafranca del Bierzo. La mare de Leonor era Juana Osorio de Pimentel, II marquesa de Villafranca.
La 2ª foto és Alba de Tormes a on va néixer Leonor .
La 3ª foto és Nàpols, doncs el pare de Leonor, Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga era el virrei de Nàpols.
La 4rt. No la he trobat.
La 5ª és la Col•legiata de Villafranca del Bierzo.
La 6ª no ho se.
La 7ª és l’al•legoria de la Luxúria de Bronzino, pintor protegit per Leonor de qui te dos retrats preciosos.
Bé fins el proper enigma.
La dama és Leonor de Toledo,
el seu espós, Cósimo de Medici
la fotografia del paisatge, és Florencia?, l'altre ja sé segur que és Nàpols.
i en quan al quadre, és "Alegoria de la lujuria", i té a vure amb la dama, el fet
de que és d'un pintor anomenat Bronzino, que en el seu moment va fer-li un retrat a la dama
en cuestió.
Núria Fuster
Bé, aquesta setmana la participació s'ha animat, jo vaig una mica endarrerida però així que pugui penjo les solucions, que gairebé tots i totes heu encertat!!!
Mercès per participar!!!
Publica un comentari a l'entrada