ENIGMA SABÀTIC (45): Reinetona em dic, reinetona em deia...

Ho sento, tinc certa debilitat pels reis i reines, prínceps i princeses, potser pel fet que són, els seus, uns oficis en extinció, hores d'ara.

La nostra dama va ser una remarcable testa coronada. En les seves imatges juvenils la veiem esplèndida i bonica, en les de la seva vellesa, bonhomiosa i riallera, tot i que les dames d'aquesta família han estat objecte de brometes masclistes a causa de no ser sempre unes sílfides i mostrar una certa tendència al sobrepès, potser a causa del fet que segurament no feien dieta mediterrània, i ja sabem que avui estan de moda els esquelets vestits de disseny, vegis nuestra princesita.

El seu papa va ser un senyor llicenciós però això era molt freqüent entre els senyors, fins i tot entre les classes més modestes, la diferència es trobava més que res en el preu dels objectes de desig. Es va casar amb una parenta molt cultivada quan ell era un pagerol maleducat segons opinió d'una altra gran senyora de l'època que s'escrivia amb la reina, decebuda de coses tan pintoresques com ara que el marit prohibís l'activitat intel·lectual a la seva reial casa. Vaja, que era grollerot, tot un militar de l'època.

La nostra dama va néixer d'un segon matrimoni d'aquest senyor, ja vidu i una mica més refinat, amb una noia sacrificada i simpàtica que tenia quaranta-un anys menys que ell. Malgrat el que hem dit d'aquest cavaller, amb la nena hi va tenir una relació molt afectuosa i paternal. Els fills mascles del primer matrimoni van anar morint i vet aquí que la nostra dama va restar hereva d'un regne petit i eixerit.

La veritat és que en moltes ocasions, durant el seu llarg regnat, que encara podia haver estat més llarg si ella no hagués abdicat voluntàriament, cosa que també va fer la seva successora, i que no és gens freqüent en els àmbits dels manaies, va mostrar la fermesa del seu caràcter, així com el seu esperit militar i la seva vista pels negocis. En moments de crisi i d'exili es va comportar molt bé, va esdevenir tot un símbol, i un gran home de grans frases i d'un país amb el qual no es tenien precisament excessiva simpatia va manifestar que era l'únic home de veritat dels governs exiliats a...

No era, però, massa partidària de polítiques parlamentàries i va anar posant pals a les rodes del sistema, sense, però, bandejar-lo. El seu matrimoni no va ser feliç, com sol passar i això que ella ho va intentar. El marit no suportava bé el paper secundari que li tocava i que, cal dir-ho, la senyora va mantenir ben controlat. Va tenir molts fills il·legítims, aquest senyor, mentre la pobra reina veia frustrada en diferents ocasions la seva maternitat. Finalment va tenir una filla... però aquesta és una altra història i l'explicarem en una altra ocasió.

Llums i ombras, una època difícil i una llarga vida, al final retirada i tranquil·la, llevat d'una sortida que va fer en ocasió d'una desgràcia natural que va castigar el seu país.

Qui va ser la dama?

Com que és molt fàcil, penjo unes quantes imatges per tal que esbrineu quina relació tenen amb ella.