Com que ja somnio en el tema proposat per la lectura i com que tan aviat en Toni ha endevinat els enigmes anteriors, aquí penjo unes quantes imatges més amb personatges diversos. Ara m'adono que el darrer porta el nom incorporat, bé, el deixo com està i així podeu esbrinar quelcom més i veure com podia arribar a ser un 'mal de caixal' de l'època...
Els identifiqueu????
7 comentaris:
El de abajo es el más fácil...lleva el nombre incorpodado...salut
Sí, ya lo he visto, pero igualmente podéis buscar datos sobre el señor Caixal y su circunstancia.
Fotografia 01
Ramon Cabrera
Fotografia 02
Un Carles??
Fotografia 03
Arsenio Martínez-Campos, lluitar contra els aixecaments Carlistes, amb poc èxit.
Fotografia 04
No m’atreveixo a dir res.
Fotografia 05
Amb aquest tampoc he trobat com identificar-lo
Fotografia 06
La Princesa Margarita de Borbón-Parma, Duquesa de Madrid (1847-1893), Reina carlista de España
Fotografia 07
Rafael Tristany
Fotografia 08
Pot ser un Vayreda?
Fotografia 09
Res de res, no se a que corre4spon
Fotografia 10
el bisbe Josep Caixal i Estradé, vicari general castrense de l'exèrcit de D. Carles
Per avui ho deixo, el tema de “Sota terra” veig que et te molt enfeinada.
Darrerament sempre que mort un personatge conegut amb trobo amb alguna persona que m’amplia la noticia o m’explica allò que és diu el curriculum ocult, va passar amb el Miguel Siguan que en van dir un profe de la uni que havia estat de l’opus dei, (per cert el Salvador Pàniker m’he assabentat que va ser també de l’opus), ara es sobre el Carlos Hugo , també m’ho ha comentat un profe de la Uni que és Vasc, aquest profe havia estat molt implicat en la esquerra vasca en la clandestinitat tardo franquista, ve de fet ell era de la cnt però sembla ser que en aquells moments cnt, esquerra abertzale, pnv, eta, etc anaven tots molt units, diu que amb la mort del Carlos Hugo han tingut tot un intercanvi de mails entre amics i coneguts d’euskadi lamentant la seva mort i el poc ressò que aquesta havia tingut. En comentava que durant la clandestinitat on es reunien era a les esglésies i als locals carlins, sobre tot en aquests darrers llocs se sentien molt protegits perquè la poli no entrava i tot això era gràcies a Carlos Hugo. Diu que Carlos Hugo va intentar transformar el carlisme en un moviment d’esquerres i va fracassar sobre tot per l’oposició del seu germà que amb els falangistes van provocar els fets de montejurra. Em comentava que el cafè carlista de Bilbao per excel•lència era el Iruña, i que encara existeix, i allà es podien reunir sense perill. Potser aquesta simpatia i identificació pel carlisme del nacionalisme vasc vingui més gràcies a Carlos Hugo que per altres raons.
Toni, penjo avui la solució definitiva i deixo sota terra el tema Carbonell per tal que la història el jutgi.
El tema de Carlos Hugo, Gregor, s'ha minimitzat, va ser un personatge molt interessant però les circumstàncies no el van afavorir, intentar fer un carlisme d'esquerres ja és picar ferro fred, la veritat.
Per cert, molta gent que no ho sembla va passar per l'Opus... peligro!
Es el que passa sempre, les biografies serioses esmicolen molts mites o els situen en la seva humana i difícil realitat.
...és el que passa amb Ferrer y Guardia, jeje, que fa dies que no en parlem, des que s'ha acabat el centenari (sense ànim de provocar, ep).
Publica un comentari a l'entrada