El nostre polític era, efectivament, Sagasta. A mi aquest nom, de petita, em sonava a llagosta i creia que era el d'algun animaló espavilat, car, quan algú s'explicava bé, de forma hàbil i raonada, i enredava una mica la gent, deien, a casa:
-Aquest és un Sagasta...
Més endavant vaig perdre la innocència i vaig saber que es tractava d'un polític de molta anomenada, molt popular i apreciat.
Sagasta, avui injustament poc recordat, va ser un polític hàbil i intel·ligent, enginyer, que va formar part de diferents governs. En els darrers va ensopegar amb la pedra immensa de la Guerra de Cuba. A això feia referència el primer acudit, Sagasta, Espanya (vestida de reina) i el lleó hispànic miren el futur. Espanya diu, ai, ai, quin principi d'any més negre! I Sagasta, el de la caricatura, respon: Què vol que li digui, filla... El que és, jo, ja no sé què fer! L'any negre era el 1898.
L'altre acudit feia referència al retorn gloriós de les restes de Colón a Espanya, l'acudit és de setembre de 1895. L'esquelet porta una llegenda que diu en Palos comenzó e acabose a Palos i també fa referència als molts problemes que hi havia a la colònia.
Sagasta va néixer a Torrecilla en Cameros, el poble retratat, que pertany a la Rioja.Té carrers i places a molts indrets d'Espanya, la fotografia que vaig reproduir és de Logroño. El general Pavía va protagonitzar un cop d'estat que va generar una llegenda sobre la seva entrada a cavall a les Corts. Ni ell ni el cavall hi van entrar, encara que va ser el responsable del cop d'estat, sembla que a causa de la seva amistat amb Isabel II, però en la memòria popular el fet es donava com a indiscutible.
Sagasta va viure l'atemptat a Prim, amb qui havia tingut una forta relació i també va morir en un atemptat Cànovas del Castillo, el seu oponent polític en l'intent d'establir un bipartidisme a l'anglesa que, a la llarga, malgrat aconseguir una certa època d'estabilitat, no va funcionar a causa dels molts problemes del país. Devia ser un home hàbil, intel·ligent i necessari, doncs el van cridar a formar govern en diferents situacions i en contextos molt diferents. Havia conspirat contra Isabel II, motiu pel qual va ser condemnat a mort, aconseguint fugir a França. Va ser un important maçó, Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya. I després col·laboraria amb els governs monàrquics d'Amadeu de Savoia i d'Alfons XII i també en el període de la regència de Maria Cristina. Va ser condecorat en diferents ocasions.
1.737 discursos d'aquest polític són accessibles per internet, si voleu els podem llegir per a alguna tertúlia propera. Vegeu el que es diu d'ells en la web de la Fundación Práxedes Mateo Sagasta:
No ha habido, ni seguramente habrá, político español con una trayectoria semejante a la de Práxedes Mateo-Sagasta. Este político y estadista riojano estuvo en la primera fila de la política española desde el año 1854 hasta el mismo año de su muerte en 1903. En esos casi 50 años fue diputado en 16 Cortes y 34 legislaturas, presidente del Congreso e, incansablemente, del Gobierno (siete veces) con dos dinastías, las de Saboya y Borbón. Sólo en las Cortes Españolas se cuentan cerca de 2.500 intervenciones parlamentarias suyas. Sus discursos son, no cabe duda, un documento de primerísima mano para seguir y conocer la historia de la España de la segunda mitad del siglo XIX.
Su vida pública coincide, además, con la llamada "edad de oro" de la oratoria política española, "el siglo de la oratoria española", como lo llama Mª Cruz Seoane. Es la época de Cánovas del Castillo, Castelar, Echegaray, Moret, Olózaga, Ríos Rosas y tantos otros oradores calificados siempre de insignes, pero faltos, en la mayoría de los casos, de un análisis retórico general de sus discursos, que ni siquiera cuentan con ediciones accesibles y manejables...
Una època fascinant, mal coneguda avui, i un polític de primer ordre, progressista, amb totes les seves llums i ombres, un professional de la política possibilista i compromès, vaja. Va tenir sort i li van reconèixer l'habiliat i la vàlua i va poder morir de vell, cosa que ja és tot un mèrit. Va ser molt popular i estimat per la gent, tenia carisma, es deia que s'admirava a Cánovas i s'estimava a Sagasta. La seva mort, ja amb Alfons XIII al poder, va causar una gran commoció.
2 comentaris:
aggggg ¡¡¡¡ soy un tocho ¡¡¡¡ esta no era difícil ¡¡¡¡ agggg
Has sido poco sagaz-ta, Miquel.Uf, que chiste más malo he hecho. A ver si mejoras, jeje.
Publica un comentari a l'entrada