SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 22: Elionors amb honors

La participació en l'enigma ha estat un èxit aquesta vegada, considerant les anteriors. Potser sí, que era una mica més fàcil, encara que algunes de les imatges no han estat del tot interpretades. Les protagonistes eren tres Lionors o Elionors, àvia, filla, néta. 

Elionor d'Aquitània va ser una gran senyora, de fort caràcter i llarga vida. Tan llarga i complicada que remeto els tafaners a l'enllaç. Va tenir la xamba que el seu germà morís en fer una pelegrinació a Santiago, ja que aquella gent, tot i l'època, anaven molt amunt i avall. Es va casar amb el futur Lluís VII de França, amb qui va tenir dues filles. Va ser un matrimoni mogudet, la segona filla va venir gràcies a una mediació del Sant Pare, però tot plegat va acabar en divorci. Bernat de Claravall, el frare de la imatge, va criticar molt la conducta de la gran Elionor. Potser llegia massa, per l'època. Fins i tot en la seva bonica estàtua jacent se la representa amb un llibre a les mans!!!

Després es va casar amb Enric II d'Anglaterra, el de la història de Tomàs Becket, força coneguda pel cinema, encara que en la pel·lícula hi ha molts elements distorsionats, començant per la diferència d'edat entre el rei i el sant. Amb aquest rei, a qui va donar molts fills i filles, també hi va haver soroll. La reina va arribar a conspirar amb els fills contra el pare, cosa que va fer que Enric l'acabés tancant en alguns castells del patrimoni cultural.Va ser una dona culta, que va afavorir la poesia, els trovadors... Mort el rei, va portar el pòndol de la pèrfida Albió en més d'una ocasió ja que el fill també era viatger i se'n va anar de creuada, no pas de creuer. Fins i tot més endavant, mort Ricard Cor de Lleó, va afavorir la coronació de l'altre fill, Joan, en perjudici del nét, Artur. En fi, tot un caràcter. Amb vuitanta-dos anys encara va decidir anar a Castella, a visitar la seva filla Elionor, casada amb Alfons VIII, el de les Navas de Tolosa (recordeu?) per triar una néta que anés bé per a reina de França. La gran era Urraca, però li va plaure més Blanca, que tenia dotze anys, i va arranjar el casament. Va triar bé, doncs Blanca va ser una reina de categoria, també. En aquest punt ja m'estic fent un embolic de família, així que deixo aquesta reina i passo a la seva filla, Elionor Plantagenet.

Elionor Plantagenet es va casar als deu anyets amb Alfons VIII, a Tarazona. Va rebre una dot considerable. Amb el seu espòs van fundar el famós monestir de les Huelgas, de monges. Les monges d'aquest monestir havien tingut un poder immens, la mateixa reina Elionor va tenir un gran interès en què les dones tinguessin el mateix poder que els homes, en els monestirs; curiosament van perdre les seves prerrogatives... al segle XIX, amb Pius IX. Va ser destinat a pantió reial, també. En principi depenia de Tulebras, a Navarra, el primer monestir de monges cistercenques d'Espanya. Tulebras és avui un monestir modest, però en recomano la visita, car les monges us explicaran la poc coneguda i trista història dels monestirs femenins i de com es va tenir molt d'interès en limitar el seu poder i la seva independència. Elionor, a més, va fer construir una capella a la catedral de Toledo dedicada a Tomàs Becket, que s'havia enfrontat a Enric II, (antic amic seu, i que l'havia fet bisbe per poder ficar cullerada en el sector eglesial), per temes d'enfrontament entre el poder religiós i el reial, i que havia estat canonitzat poc després de morir assassinat. (Una cosa com ara que Montilla declarés la independència, vaja). Va ser la primera capella que se li va dedicar fora d'Anglaterra. També a l'església de San Nicolàs de Sòria, ciutat que li pertanyia, avui en runes, va fer pintar Elionor uns frescos sobre la història d'aquest sant. Elionor Plantagenet i el seu espòs van morir amb poques setmanes de diferència. Van tenir deu fills documentats, es pensa que podien ser encara més.

La tercera Elionor, la néta, Elionor de Castella i Plantagenet,  es va casar amb Jaume I el Conqueridor i li va donar un fill, Alfons, que no va arribar a regnar. El rei va voler, amb els anys, divorciar-se, i es va arribar a acords diversos. Com es sabut es va casar després amb Violant d'Hungria. Elionor va menar aleshores una vida retirada i tranquil·la, a Castella, i va morir a les Huelgas, on està enterrada. Molts d'aquests sepulcres han estat oberts i investigats, encara que, malauradament, van patir profanacions en diverses ocasions, a causa de les guerres.

Sobre les imatges, crec que només n'han quedat un parell per aclarir.

Aquesta imatge pertany a l'entrada del Monestir de Santa Maria de Huerta, on es van firmar els acords per a la separació entre Jaume I i Elionor de Castella i Plantagenet. És a Sòria.

I aquesta:

Pertany a l'Abadia anglesa de Godstow, a prop d'Oxford i té relació amb una amant molt famosa d'Enric II, Rosamunda Clifford.  La seva història d'amor amb el rei ha estat embolcallada en la llegenda, el fet és que van ser amants durant anys, encara que no sempre, ni de bon tros, van poder estar junts. No se sap del cert si va tenir o no algun fill. Tenia fama per la seva bellesa i es va retirar com a monja a aquesta abadia, on va morir encara jove. La reina, com hem comentat, tenia molt de geni i caràcter i Rosamunda era dolça, acollidora i comprensiva, a més de ser la rosa del món, o sigui, molt bonica. Sembla que la seva família i el mateix rei van pagar un sepulcre al cor d'aquesta església, sepulcre que va ser molt venerat, gairebé la tenien per santa. Però, ai, els sector ortodox, després de la mort del rei, va considerar que aquella veneració a una amistançada era un mal exemple i va fer canviar la tomba de lloc, així que es va portar el que quedava de la  pobra Rosamunda al cementiri exterior. Es va dir que la reina l'havia fet enverinar, cosa que és totalment falsa, aquelles reines ja estaven curades d'espants, Enric II va tenir d'altres amants i fills ilegítims i aquests corrien pels castells amb els altres tot sovint. Rosamunda va inspirar molta literatura, a poetes com Tennyson i fins i tot Gil i Zárate, espanyol, avui poc recordat, que li va dedicar un drama en quatre actes, Rosamunda. 

A la pel·lícula, 'Becket o l'honor de Déu', inspirada en l'obra de teatre d'Eliot, Assassinat a la catedral, Elionor d'Aquitània és ridiculitzada de forma totalment injusta. En canvia a Un lleó a l'hivern es reflecteix millor la seva forta personalitat i en aquest cas, com heu endevinat, una madura Katharine Hepburn va brodar el seu paper. O'Toole va repetir personatge, per cert. Enric II va ser un gran rei de l'època, amb molts matisos, i el cinema i el teatre també han contribuït a fer-ne un personatge una mica esquemàtic. I és que llegir la història del passat amb els ulls del present sempre ens dóna interpretacions tergiversades. Malauradament, no hi podem fer més, ja ho diuen, que tota la història del passat escrita avui és, de fet, història contemporània.