ENIGMA SABÀTIC 25: Brilla, brilla, xic estel...

 Non frustra vixisse vidcor 

Avui farem una excursió científica. El nostre xicot era un noi de casa bona. De fet, el seu pare, entre d'altres menudències, va deixar, en morir, cinc-centes cases i uns quants molins. Ell va anar a viure amb un oncle per causes poc aclarides, va fer estudis importants i va viatjar força. L'oncle era més partidari de la cultureta, en canvi el pare pensava que, en l'època, hi havia coses més importants que no pas el llatí i d'altres banalitats.

El pare del senyor del retrat li va donar acollida i protecció, li va facilitar un lloc per als seus experiments, impressionants considerant l'època de la qual parlem. Però, ai, en morir aquell protector important el nostre home no s'avenia amb el fill, el del retrat, i se'n va anar cap a un altre país, cap a una altra ciutat... avui de moda turística, per cert. Per a les afeccionades a les històries d'amor, com jo mateixa, diré que es va ajuntar amb una noia pobra, en contra dels interessos i desitjos familiars, encara que sembla que no s'hi va casar i que no la mencionava en cap document, malgrat haver tingut amb ella un munt de fills.

Si passegeu per l'indret de la fotografia, cosa avui encara difícil, estareu passejant per un carrer sideral que porta el seu nom.

Va tenir molts deixebles, entre els quals un de molt famós, que va recollir els seus experiments, després de la seva mort. Sembla que la família no va mostrar massa interès en el tema. També es diu, però, que el deixeble malèvol va robar la documentació entrant secretament per una finesta... La relació amb aquest alumne va ser complexa, llarga i difícil. Fa alguns anys es va obrir la seva tomba -sembla que això és habitual- per estudiar les restes i determinar les causes de la seva mort, trobant-se, com en d'altres casos, mercuri en els cabells. Això va fer que fins i tot es parlés d'un possible enverinament provocat per aquest alumne brillant, el qual el nostre personatge humiliava sovint, cosa improbable. Cal dir que el nostre home cultivava moltes ciències i feia experiments diversos que comportaven també l'ús d'aquest mineral i que, com en el cas d'altres morts il·lustres recollits en aquest espai de misteris, el mercuri era una font de moltes morts antigues, el mateix que el plom. Molts altres científics posterios es van aprofitar de les seves observacions i descobriments. Encara que en el món científic és conegudíssim i homenatjat com cal, jo diria que per a la gent normaleta és encara un personatge poc recordat.

Un aspecte remarcable de la seva tasca és que la va realitzar abans de l'invent d'un estri avui imprescindible. Aquest estri, per cert, sembla que el podria haver inventat... un català!

Devia ser tot un caràcter, el senyor. De jove ja va tenir una important trifulga amb un company d'estudis, un duel a causa d'una discussió sobre qui de tots dos era el millor en mates (quins estudiants, els d'abans!!!). El cas és que va perdre un tros de nas i va haver de recórrer a una curiosa pròtesi feta amb materials de l'època. Aquest nas postís ha motivat moltes especulacions sobre les seves característiques, sembla que portava sempre una capseta amb pegament per enganxar-lo si calia i que estava prou bé. Tenia problemas urinaris i durant força temps es va creure que havia mort a causa de retenir l'orina durant un banquet, ja que es considerava de mala educació aixecar-se abans d'acabar. Acollia a casa seva un ant el qual estimava molt però que deixava que s'emborratxés sovint. També tenia fama de tiranitzar els pobres camperols, súbdits seus.

Bé, ombres i llums i llumetes en la vida d'aquest home singular. Sabeu el seu nom? I el del seu deixeble principal? I el del català inventor avant la lettre? I sabeu a què o a qui corresponen les imatges????

Avui és molt fàcil, però per a fomentar la participació dels no iniciats, afegeixo una PISTA MUSICAL, i així podeu ballar mentre feu google-cultureta. De vegades, per misteris subliminals de la xarxa, abans de la música surt un anunci d'agència matrimonial infiltrat, no en feu cas, no tinc comissió, espereu una mica... i a remenar l'esquelet.