La darrera tertúlia sobre el llibre Els altres catalans va ser molt interessant i cal remarcar la relativa placidesa del debat, amb un respecte molt important pels torns de paraula, cosa que no sempre resulta fácil.
El llibre es va escriure en una época molt concreta, a partir d’un encàrrec fet a Paco Candel, com ell mateix explica en el pròleg a algunes edicions. Algú el va comparar a una mena de publireportatge molt viu, potser no acaba de ser un assaig convencional, acadèmic, però és possible que aquesta característica expliqui el seu èxit i la seva pervivència, amb una gran nombre de reedicions, algunes de ben recents.
Es va incidir en el tema que la immigració de la resta de l'estat espanyol representava per a la cultura catalana, en un moment en el qual hi havia un temor justificat vers una possible fractura social. Es van fer comparacions diverses amb les darreres onades d’immigrants, sobre els quals també Candel va escriure i reflexionar. De tota manera les diferències són molt grans, ja que la societat d’avui i la d’aleshores són molt diferents. Avui existeixen uns mínims assistencials assegurats i una escolarització generalitzada, cosa que a l’època era impensable. Sovint s’havia de recórrer a la beneficència o a les escoles voluntaristes i parroquials.
Un tema debatut va ser el del pes del PSUC en la seva bona època en el tema d’integrar la immigració. Hi ha qui va fer una crítica d’aquest partit i de la seva intencionalitat, afirmant que s’ha sobrevalorat la seva aportació i que molts mèrits són més aviat del sindicat Comissions Obreres. De fet, també en el PSUC va pesar la diferència d’origen i cultura entre unes classes mitjanes benestants, progressistes, i una base obrera més radicalitzada. D’altres opinions van considerar que, malgrat les crítiques que es puguin fer a aquest partit, sí que va representat un nexe d’integració en determinats barris perifèrics i poblacions amb un alt índex de nouvinguts.
La figura de Paco Candel, un home bo i de consens, molt lligat al seu barri, que mai va abandonar, és encara molt viva, fins i tot el gegant -de mida petita- que el representa es treu en reivindicacions veïnals i el seu nom s’ha donat a la biblioteca del seu barri, així com a un premi literari convocat pel districte de Sants-Montjuïc. En general el llibre va resultar interessant a tothom, amb alguna opinió en contra, i és ja avui un llibre històric per la societat que reflecteix. A més, pot resultar adient recuperar-lo en determinades reflexions sobre el present, amb noves immigracions que presenten nous reptes.
Després de la darrera gran tertúlia d’història, la propera...
Divendres 4 de juny de 2010, de 18:00 a 20:30 amb el llibre:
En la cuna de Europa: libertad urbana en la antigua Roma
Autor: Werner Dahlheim
Editorial: Siglo XXI
Any: 2007
És troba fàcilment a llibreries grans, com ara Alibri del carrer de Balmes. A google books es pot consultar de forma parcial.
I, recordeu. Com sempre a l'Arxiu d'història de Barcelona, Ca l'Ardiaca
Santa Llúcia, 1
(Barcelona)
2 comentaris:
A mi el llibre em va agradar molt, si que en alguns aspectes en va resultar repetitiu però és una obra sincera i maca de llegir. Potser ara un sociòleg ho faria amb 100 entrevistes i a partir d'aquí treuria conclusions però segurament seria tot més fred, de fet jo vaig participar en una recerca d'aquest tipus que encara que va ser molt xula tenia aquella fredor científica. El millor sempre és parlar amb la gent que ho viu, els mateixos immigrants i el Candel així ho transmitia. Dps el nivell de la tertúlia va ser molt bo, i quan dic bo no només ho dic perquè hi ha gent que sap molt sinó perquè va ser tot molt plàcid i amable, incloses les polèmiques que tb va haver, però va va passar el temps volan i van asgotar el temps i amb encara teniem paraules demanades, és que son els i les millors, ara només queda una, per fí el meu estimat imperi romà
És un llibre molt 'viu', explica casos reals des del punt de vista d'una persona que els coneix d'aprop. La fredor científica, efectivament, distancia massa del tema, encara més quan la investigació la fa algú allunyat del context. És 'antropològic', en certa manera, com també es va comentar.
Encara que el volia mencionar aleshores, no hi vaig pensar, però recordo un llibre editat crec pel centre d'estudis de L'Hospitalet, de Jaume Botey, Cinquante-quatre relats d'immigració , l'haig de tenir per casa, molt interessant, té més pretensions 'd'estudi' però Botey sap de què parla i amb qui parla i també el fa molt 'viu'. Podia haver estat un bon complement, bé, serà per a una altra ocasió.
Ja saps allò de 'viva el derecho romano que al esclavo manumite y a la esclava mite mano'... AIXÍ que, poca broma.
Ja imagino els pacífics tertulians contemplant sagnants lluites de gladiadors i naumàquies a dojo i assaborint entrepans de gàrum.
Publica un comentari a l'entrada