En aquest cas l'enigma ha estat endevinat del tot, com podeu comprovar. La protagonista era Teodora de Bizanci, i l'ós fa referència al seu origen com a actriu de circ, un circ en el qual, segons expliquen, era freqüent la presència d'ossos ensinistrats.
Sabem poques coses de Teodora, entre les quals que va protegir les dones, sobre tot aquelles que s'havien de dedicar a la prostitució, afavorint els seus matrimonis amb homes de la cort. Les seves lleis tenen un fort contingut feminista, malauradament la cosa no va continuar segons aquelles lleis i passarien molts anys abans les dones no recuperessin alguns d'aquells drets. Pel que fa a la prostitució, la cosa encara no està resolta i sovint es fan volar coloms sobre què caldria fer o deixar de fer, sense que s'hagi arribat a casa nostra a cap consens raonable que tingui en compte l'opinió i drets de les afectades.
Coneixem sobre tot a Teodora a través de la imatge dels mosaics de Ràvena, es creu que en el moment de la seva realització Teodora era ja una dona malalta de càncer. La mala imatge de Teodora ens va arribar a causa de la Historia secreta de Procopi, historiador bizantí, Aquesta història va restar en secret, efectivament, per por a les represàlies dels emperadors i en ella Procopi explica tota mena de penjaments sobre Teodora i Justinià, així com també sobre el seu amic Belisari i la seva dona, Antonina, fins al punt que hi ha qui opina que tot plegat frega la pornografia. Aquest llibre no es va conèixer fins al segle XVII. Cal dir que en d'altres Procopi parla molt bé de la tasca de Justinià. I l'església ortodoxa venera com a santa a Teodora. Justinià, que la va sobreviure gairebé vint anys, no es va tornar a casar i, segons diuen, la va recordar sempre. L'etapa més brillant del seu regnat va ser aquella que van compartir i s'admet en general que Teodora va influir força en totes les decisions polítiques de l'emperador.
Va ser aquella una època complexa i violenta, amb llums i ombres, i en el seu context s'han d'inserir fets com la revolta de Nika, amb la matança posterior i que s'atribueix a la influència de Teodora davant d'un Justinià acovardit que volia fugir. Encara que meditant sobre els fets del malaurat segle XX a l'avançada Europa, tot sembla relatiu...
Mercès per les aportacions fetes pel Gregor sobre cinema i literatura a l'entorn dels personatges i el seu temps. He pogut esbrinar que també es va fer alguna película muda sobre l'emperadriu. El personatge de Belisari ha inspirat molts autors, poemes i obres de narrativa, entre les quals la de Graves. I fins i tot una òpera de Donizetti. Orson Welles va ser, efectivament, Justinià, a Las invasiones de los bárbaros, película que té una segona part i tot. Allà Teodora era Sylva Koscina. A la de 1954 la protagonista era Gianna Maria Canale. En aquella època eren freqüents les pel·lícules de romans i històriques, que d'història real tenien poca cosa però que resultaven distretes i exòtiques i propiciaven el lluïment d'actrius de bon veure així com també de brunes cuixes de centurions esforçats. Canale era una actriu molt maca, es deia que era la versió italiana d'Ava Gardner, va ser Miss Itàlia i es va retirar aviat del cinema encara que va morir l'any passat, ja gran.
Mercès per les aportacions fetes pel Gregor sobre cinema i literatura a l'entorn dels personatges i el seu temps. He pogut esbrinar que també es va fer alguna película muda sobre l'emperadriu. El personatge de Belisari ha inspirat molts autors, poemes i obres de narrativa, entre les quals la de Graves. I fins i tot una òpera de Donizetti. Orson Welles va ser, efectivament, Justinià, a Las invasiones de los bárbaros, película que té una segona part i tot. Allà Teodora era Sylva Koscina. A la de 1954 la protagonista era Gianna Maria Canale. En aquella època eren freqüents les pel·lícules de romans i històriques, que d'història real tenien poca cosa però que resultaven distretes i exòtiques i propiciaven el lluïment d'actrius de bon veure així com també de brunes cuixes de centurions esforçats. Canale era una actriu molt maca, es deia que era la versió italiana d'Ava Gardner, va ser Miss Itàlia i es va retirar aviat del cinema encara que va morir l'any passat, ja gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada