30/1/10

Enigmes Sabàtics (8): Llum en la foscor






La noia protagonista de l'enigma d'avui no va ser massa famosa. Si en sabem alguna cosa és perquè, fa molts segles, un escriptor d'aleshores, però llegit encara en els nostres temps per tots aquells i totes aquelles interessats i interessades en la història i l'històrio, ja va parlar a bastament del seu pare, un intel·lectual i home públic de vida complicada i activa, que encara avui tenim força present. Un home que va parlar de la vellesa amb intel·ligència però que no va aconseguir morir de vell, sinó víctima de les darreres violències d'aquella època, en les quals sovint hi va tenir una part molt activa. Potser el seu amor més intens va ser el que va dedicar a aquesta filla única, morta de sobrepart, que va protagonitzar, segles després, un estrany episodi que frega l'esoterisme, lligat amb aquells misteris no resolts encara i que fan vessar tinta als parapsicòlegs. El pare de la noia, en morir ella, també es va consolar intel·lectualment escrivint i intentant retirar-se de la vida pública, però, ai, no va poder trobar la pau.


El senyor que podeu veure a continuació va escriure en la seva època -doncs era també un intel·lectual i un pensador- sobre el pare de la noia i sembla que per un error d'interpretació en qualificar-lo es va conformar un mot que ens és molt proper i que té relació amb la primera imatge, encara que és una relació sui gèneris. 

Com sabeu, els noms romans constaven de praenomina, gens i cognomen. A les dones, com en el cas de la nostra protagonista, se les anomenava amb la paraula relativa a la gens. En aquest cas el pare tractava a la seva filla amb un afectuós diminitui de l'època, però, de fet, al senyor en qüestió el coneixem, sobre tot, pel cognomen. I pel que fa al cognomen del senyor, té una relació, agafada pels pèls, amb l'autor del llibre que va inspirar la sèrie a la qual pertany la fotografia següent.


Sabríeu esbrinar...
  • Qui era la filla?
  • Qui era el pare?
  • Què té a veure tot plegat amb el nostre grup de debat?
Per als més avançats...
  • Què té a veure el senyor de la pintura amb nosaltres?
  • Què té a veure l'autor de la novel·la amb el pare de la noia?
  • Què té a veure aquest camí evocador de la fotografia amb la noia en qüestió?
  • Quin misteri va protagonitzar, segons sembla, aquesta noia, molts segles després de morir?
El títol del post també és una pista.

3 comentaris:

Orio43 ha dit...

Sabríeu esbrinar...
•Qui era la filla?
Tulia Ciceró

•Qui era el pare?
Marc Tul•li Ciceró

•Què té a veure tot plegat amb el nostre grup de debat?
Som tertulians seguidors de Tertulià el “tri Tul•li” tres cops Marc Tul•li Ciceró

Per als més avançats...
•Què té a veure el senyor de la pintura amb nosaltres?
Aquí no se que dir.

•Què té a veure l'autor de la novel•la amb el pare de la noia?
Aquí no se que dir.

•Què té a veure aquest camí evocador de la fotografia amb la noia en qüestió?
Es on hi havia la seva tomba.

•Quin misteri va protagonitzar, segons sembla, aquesta noia, molts segles després de morir?
El misteri de les làmpades perennes, en el sepulcre de Túlia filla de Ciceró, descoberta a la Via Appia hi havia una làmpada perenne encesa des de feia 15 segles, i que al apagar-se el cos de Túlia que estava sencer es va desfer en cendres.

Aquesta setmana m'has fet suar i no ho he trobat tot, a veure la setmana propera.

Gregor ha dit...

Qui era la filla?

Tul•lia o Tulia, que a la seva mort el seu afligit pare va escriure l’obra Consolatio

Qui era el pare?

Marc Tul•li Ciceró
Què té a veure tot plegat amb el nostre grup de debat?

http://www.vilaweb.cat/www/verbalia/fauna/fitxa?p_idcmp=968550


L’origen del mot tertúlia:

Quintus Septimus Florens Tertullianus, Tertul•lià, va néixer a Cartago durant el segle II de l’era cristiana. És un dels pares de l’Església i tot sovint és també considerat el pare del llatí cristià. En tot cas, és el culpable de nombrosos termes que després han fet fortuna, des de la trinitat a la substància, i ell mateix dóna peu al naixement d’una figura tan actual com la del tertulià. De fet, els etimologistes situen les tertúlies a les llotges dels pisos alts dels teatres, on es produïen reunions amb l’ànim de conversar, més que no pas gaudir de l’espectacle. A partir d’aquí, com sempre en les qüestions etimològiques, la broma mitificadora ho envaeix tot. Jordi Bruguera en el seu Diccionari etimològic es fa ressò de la connexió amb Tertul•lià d’una manera francament estimulant. Escriu: “tret del castellà tertuliano, aplicat als assistents a cenacles erudits del segle XVII, on sovint se citaven i comentaven els escrits de Tertul•lià (s. II), reunions que solien celebrar-se en aquella part del teatre; hi pogué contribuir la interpretació del nom d’aquell pare de l’Església com ter Tullius “tres vegades Tul•li” (és a dir Ciceró), interpretació fonamentada en la corrupció d’un passatge de sant Agustí on tracta Ciceró de philosophaster Tullius “filosofastre o mal filòsof Tul•li”, que es convertí en philosophus ter Tullius, usat irònicament”.

Per als més avançats...

Que Sant Agustí és el que interpreta erròneament


... interpretació fonamentada en la corrupció d’un passatge de sant Agustí on tracta Ciceró de philosophaster Tullius “filosofastre o mal filòsof Tul•li”, que es convertí en philosophus ter Tullius, usat irònicament”.

Continuació de la resposta de la pregunta anterior. Bé a mi en van batejar i vaig fer la comunió a l’església de Sant Agustí, també he de dir que Sant Agustí tan criticat pels pseudo progres i nietzchenians, i crec que sense haver-ho llegit mai, va tenir una mentalitat bastant crítica cap als mals de la seva època i ara fent presentisme, m’atreviria a dir que era fins i tot un antiimperialista.

Què té a veure l'autor de la novel•la amb el pare de la noia?

Aquesta no la sé, només he trobat una relació que Pérez Galdós a algunes obres parlava de cigrons i Ciceró ve de cicer que significa cigró. Per cert els castellans estan més barbaritzats perquè garbanzo té una arrel totalment diferent. Al wikipedia posa que potser és d’origen got.

Què té a veure aquest camí evocador de la fotografia amb la noia en qüestió?

És la Via Apia on va ser enterrada Tul•lia, la filla del Cigró

Quin misteri va protagonitzar, segons sembla, aquesta noia, molts segles després de morir?

Faig copy pega de http://www.ldi5.com/e/archeo/e_lamp2.php


En la Vía Apia, cerca de Roma, en abril de 1485, se abrió la tumba de Tullia, hija de Cicerón, fallecida en 44 antes de J.C.. Los descubridores quedaron tán sorprendidos por el hallazgo de una lámpara de luz reducida que la rompieron. Había estado ardiendo durante más de 1500 años.
El sarcófago estaba lleno de un líquido oscuro que había conservado perfectamente el cuerpo expuesto en Roma y visitado por 20 000 personas




Un enigma molt xulo i m’ho he passat molt bé, no sabia això de la filla del cigró i la llum eterna. També aquí a Catalunya he sentit parlar d’una llum eterna a Toloriu, a la tomba de Maria de Moctezuma, un altre enigma històric.

Mercè Siles ha dit...

Hola a tots, aquesta setmana de l'enigma hi ha coses que no sé o no els hi veig la relació. Bé, contestaré el que sé.

1ª pregunta. El nom de la filla és Tullia.

2ª pregunta. El pare és Marco Tullio Cicerón.

3ª pregunta. No sé si es refereix a l'email que ens va enviar el Gregor amb els comentaris del professor Garcés sobre la tomba de la pl. Vila de Madrid, d'una tal Tullia que era dida.

4ª pregunta. Sant Agustí no trobo la relació amb nosaltres.

5ª pregunta. Tampoc veig la relació amb el Benito Pérez Galdós.

6ª pregunta. Suposo que el camí evocador és la Via Apia de Roma on van descrubrir la tomba de Tullia.

7ª pregunta. El misteri és que al 1485, en alguns llocs posa un altre data, van obrir la tomba de Tullia i encara estava encesa una petita llumeta (lámparas perennes), i a més, el cos tenia un extrany liquid negre que la va conservar fins aleshores. Després de quinze segles encara es conservava la llum com la van deixar en el seu dia.

Bé, fins el pròxim enigma si tinc temps.