29/1/10

Ambrosi i Carlota: llegenda i realitat amb Mèxic com a teló de fons


Encara que la participació ha estat minoritària, les respostes han estat acurades i exactes. 

ELL era Ambrose Gwinett Bierce, que va néixer el 1842 a un poble d'Ohio. Periodista i escriptor, el detall familiar al qual em referia era que el seu pare, calvinista, va decidir que els noms dels seus tretze fills comencessin tots per la lletra 'A'. Va participar en la Guerra civil dels Estats Units, i d'allà en va treure materials per a la seva literatura però també seqüeles importants a causa de les ferides rebudes. A més, tenia asma i molts problemes de salut. Es va casar i va tenir tres fills però va demanar el divorci a causa d'una suposada infidelitat de la seva dona. Va escriure molt, encara que se l'ha encasellat com a autor de contes de terror. Va treballar durant un temps a Londres. Malauradament, la seva literatura es difícil de trobar, encara que no fa massa anys es va editar en castellà el famós Diccionario del diablo, que també podeu trobar a la xarxa. Amb més de setanta anys va marxar a Mèxic, país que estava en plena revolució i va escriure a una familiar: Si escoltes que he estat col·locat davant d'un mur de pedra mexicà i que m'han afusellat fins a convertir-me en parracs, per favor, entén que jo penso que aquesta és una manera molt bona d'eixir d'aquesta vida. Supera a l'ancianitat, a la malaltia, o a la caiguda per les escales del celler. Ser un ianqui a Mèxic — Ah, això sí que és eutanàsia! 

Possiblement va morir assassinat o en combat en el setge d'Ojinaga, pel gener de 1914, les seves darrers notícies el situen a Chihuahua, d'aquí ve el tema de la fotografia. La pel·lícula Gringo viejo, protagonitzada pel meu admirat Gregory Peck, i basada en una novel·la sobre Bierce escrita per Carlos Fuentes intenta aproximar-se als darrers dies de Bierce, encara que no va acabar de sortir del tot rodona.

ELLA era Carlota de Bèlgica o de Mèxic, Marie Charlotte Amélie Augustine Victoire Clémentine Léopoldine de Saxe-Coburg, filla única del rei Leopold I dels belgues i la princesa Maria Lluïsa de França. Va néixer el 1840 al Palau de Laeken, el de la fotografia. Als disset anys es va casar amb Maximilià d'Àustria, germà de Francesc Josep. La seva sogra, Sofia, la valorava molt, sobre tot en compararla amb l'excèntrica Elisabeth, l'emperadriu Sissí, amb la qual no es van tenir mai cap mena de simpatia. A la parella se'ls va assignar el regne de Llombardia- Venècia que estava sota poder austríac, i, malgrat que allà van passar alguns anys tranquils, no tenien, de fet, una veritable autoritat, i que la parella cobejava reptes més d'acord amb les seves nissagues. Un grup de conservadors mexicans va oferir el tron de Mèxic a algun monarca europeu. La parella va acceptar el tron, tenien el suport de Napoleó III i del govern austríac. Van ser coronats a la Catedral i van passar a residir al palau de Chapultepec. L'imperi mexicà va durar poc, els problemes de la política europea van condicionar Napoleó III, que va acabar per retirar les seves tropes de Mèxic. Maximilià i Carlota van topar amb els conservadors que els havien ofert el tron, els Estats Units també se'ls van posar en contra i les tropes de Juárez van derrotar sovint les de Maximilià. Carlota va viatjar a Europa, a París i Viena, per recordar els compromisos que havien pactat, de donar suport al seu govern, sense èxit. Va demanar també ajuda al Papa, sense resultats. Prúsia amenaçava Napoleó III i tothom va acabar per abandonar-los. El marit de Carlota va ser afusellat el 1867, l'imperi mexicà només havia durat tres anys. Cal dir que la parella va intentar donar estabilitat al país però no van conèixer la realitat fins a ensopegar-se amb ella de forma brutal.


Tots aquells esdeveniments van anar afeblint l'estabilitat mental de Carlota. Es diu que Maximilià, va exclamar, abans de morir: Pobre Carlota! conscient del patiment de la seva dona davant de la situació. Carlota va sobreviure seixanta anys al seu marit, en un estat de confusió mental important, primer va residir a un palau prop de Trieste i després al castell de Bouchot en Meise, Bélgica.

La mitologia sobre la parella és diversa i controvertida. Hi ha qui diu que s'estimaven molt, que Carlota dormia amb una nina a la qual anomenava Max, nina que en d'altres ocasions tractava com a una suposada filla anomenada Maximiliana Carlota. També hi ha versions que incideixen en la possible impotència de Maximilià i en algunes possibles infidelitats de Carlota. La bogeria de Carlota s'ha atribuït en alguna ocasió a la possible ingesta d'un bolet verinós, en els seus intents de quedar-se embarassada. La seva tràgica figura ha inspirat novel·les, serials mexicans i fins i tot una òpera. Sobta la seva longevitat, comparable a la de Juana la Loca, per exemple, també malalta mental. Va morir l'any 1927, després de la primera guerra mundial durant la qual havien assetjat el castell on residia.

Sobre la pista triple o quadruple: Gildo canta en alemany, diu alguna paraula en italià (Trieste), es diu 'Rex' i, és clar, parla de Mèxic, país que va unir els destins de Bierce i Carlota. Sobre el detall de la seva trobada de ficció a la pel·lícula Veracruz, que menciona el Toni, jo no el recordava, és interessant saber-lo. El rei a qui volien beatificar era Balduí, casat amb Fabiola d'Espanya, net de Leopold II, el qual era germanastre de Carlota. Es calcula que en la seva explotació del Congo va acabar amb uns deu milions de nadius.