Tornem a París, que sempre resulta agradable, ni que faci molt de fred. Allà arribava el personatge d'aquest enigma, una dona encara poc coneguda, al contrari que el seu marit. Eren joves i entusiastes, formaven una parella una mica asimètrica, això sí. París era aleshores una ciutat ambiciosa, que creixia molt, s'hi construïa per tot arreu, la burgesia feia el fatxenda. El currutaco gavatxo, amb el seu seguici, passejava mudat en cotxe de cavalls. Lluís Felip regnava, aparentment de forma plàcida. Víctor Hugo refusava la reforma ortogràfica que aconsellava l'Acadèmia Francesa, no hi ha res de nou, en aquest món. Balzac publicava, acabava de morir Stendhal, el luxe i el llustre intel·lectual eren immensos, també ho era la misèria, absoluta i deplorable, en molts indrets d'aquella ciutat magnífica.
A París es troben milers d'estrangers, refugiats polítics, econòmics, més de deu mil alemanys, molts artesans, molts obrers d'idees revolucionàries. Un famós exiliat, Frederic Chopin, toca el piano a cases bones per tal que l'escoltin Saint-Beuve, Ingres, Heine. La nostra protagonista, amb el seu marit i d'altres amics, freqüentaran força aquesta societat. Però cal viure i, com sol passar, no sempre els predicadors de les utopies han viscut austerament, ni de bon tros. La nostra parella, amb una altra parella coneguda, viuran en l'edifici de la fotografia, en un apartament luxós, durant pocs anys. Aviat les dues parelles renyeixen, a l'habitatge hi resten els nostres protagonistes, molt ben acollits per una societat burgesa però encisada d'escoltar predicar un ordre nou per part d'un profeta de conversa enlluernadora, amb una esposa brillant, la nostra protagonista, qui, a més, està embarassada... Encara que l'home morirà, molts anys després, sent encara poc conegut, aconseguirà, per a bé i per a mal, influir en la història futura de forma decisiva.
Tant o més interessant que la nostra protagonista és l'autora d'una seva biografia, de la qual he tret la informació que transcric; una dona francesa, però d'origen no francès, gran intel·lectual, que va morir el 2003, després d'una vida on va ser periodista, es va dedicar a la política, va col·laborar en la resistència francesa, va tenir amistats i amors amb el bo i millor del món intel·lectual i va escriure molts i molts llibres, fins i tot poemes que han estat musicats, a més de col·laborar força en el cinema. Entre els seus llibres hi ha unes quantes biografies de dones remarcables, com aquesta, novel·les, textos periodístics...
Sabríeu dir el nom -i potser alguna cosa més- d'aquestes dues dones, la biògrafa i la biografiada????? Per cert, la foto-sexi és també una pista... Mentre penseu i per fer ambient, podeu intentar el karaoke amb aquesta cançó, que fa referència a fets que van passar si fa no fa per aquells anys a París i que ningú, aleshores, no va cantar en anglès, que jo sàpiga. Ja feia bé, l'autor de la història original, de no voler reformes ortogràfiques...
4 comentaris:
L’esposa d’en Banyeta: Jenny von Westphalen, germana del ministre del interior prusià.
més informació a Wiquipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Jenny_von_Westphalen
fotografies a: http://marxists.anu.edu.au/espanol/m-e/imagen/familia.htm
La biògrafa: Françoise Giroud, va neixer Lausanne a Siussa.
més informació a Wiquipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Françoise_Giroud
La biografia: Jenny Marx ou la Femme du diable, 1992, Prix Gabrielle d'Estrées
La casa on van viure el matrimoni Marx: 30 rue Vanneau, Paris
més informació a: http://marxists.anu.edu.au/espanol/m-e/imagen/hogar.htm
actualment: http://maps.google.com/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=30+rue+Vanneau,+Paris&sll=37.0625,-95.677068&sspn=39.047881,56.513672&ie=UTF8&hq=&hnear=30+Rue+Vaneau,+75007+Paris,+Ile-de-France,+Fran%C3%A7a&ll=48.85254,2.319063&spn=0.000999,0.002747&z=19&layer=c&cbll=48.852635,2.319075&panoid=tfgAXNH9gbN9b2A4x419UA&cbp=12,130.4,,0,-11.61
La foto-sexy: Es pot referir a la alliberació de la dona?
I això d’en Banyeta, ja esta bé pobre Carles, si ell era un sant baró, (no de Maldà)
Salut i fins el proper.
L’escriptora és Françoise Giroud, que va ser també ministra del govern francès, i va escriure la biografia de Jenny Marx ou la Femme du diable, que és Johanna Bertha Julie "Jenny" von Westphalen dona de Karl Marx.
Júlia li dones un ambientació molt xula als enigmes que dona ganes de retrocedir a aquells temps, per quan una novel•la històrica d’una saga que vagi del XVIII als XXI plena de persones enigmàtiques?
- Per cert estic sentit ara mateix el programa de cat ràdio "en guàrdia" sobre la descoberta de la tomba del baró de Cervelló i tot un enigme històric fascinant.
Vaig veure aquest musical a Londres fa la tira de temps i em va entusiastar!! Aquest és un dels trossos que més em va emocionar!
Feliç 2010 a tots!!!
Sònia
La biògrafa és la Françoise Giroud, nascuda a Turquia.
Va biografiar la vida de Lou Andreas Salomé, Alma Mahler, Mme.Curie, Jenny Marx...
Crec que és aquesta, la Jenny Marx, la que protagonitza l'enigma, ja que el seu marit Karl Marx va ser el predicador d'un ordre utòpic nou.
El libre és "Jenny Marx, ou, La femme du diable "
Publica un comentari a l'entrada