El nostre coordinador, Gregor Siles, ens fa arribar la crònica de la darrera tertúlia, a la qual podeu afegir els comentaris i puntualitzacions que creieu convenients. S'han tornat a activar els comentaris i en el proper post es comentaran els resultats de l'enigma i les seves solucions.
CRÓNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA
A la darrera tertúlia vam llegir La construcció de la Identitat, de Josep Fontana. Em va tocar a mi fer la introducció, en la qual vaig comentar una mica la idea del pensar històricament de Pierre Vilar que cita l’autor a la introducció del llibre. Vilar deia que el pensar històricament era l’educació històrica que havíem de tenir tots i totes, i podem resumir la seva idea en tres punts:
1) superar el determinisme històric, que condiciona l’explicació dels fets a partir d’un final que ja sabem
2) mostrar la història en totes les seves possibilitats, més enllà del discurs predominant de causes i conseqüències dels fets
3) construir links amb el passat per tal que la història ens serveixi per reflexionar i transformar el present i el futur: transformar la visió del passat indudablement transformarà el present i el futur.
Precisament el llibre de Fontana intenta ser una reflexió per superar el que més ha condicionat el discurs històric des del segle XVIII, que és la construcció de l’estat-nació, des de l’absolutisme, passant pels fracassats intents de construir l’estat-nació socialista a Africà, fins a l’Espanya recent, amb la construcció del mite de la transició per legitimar un estat-nació que era el mateix del franquisme. El debat es va centrar sobre tot en aquest darrer tema, que corresponia a l’últim capítol del llibre, mentre Felip considerava que la transició havia estat lluny de ser exemplar com a model i que va ser més una transacci de poder, altres com el Toni i la Júlia encara que es mostraven crítics amb molts aspectes del procés van comentar que es va fer el que és podia.
La tertúlia en diferents moments va girar entorn la separació que fa el professor Fontana entre nació, com un fet cultural, i estat com un fet polític, incidint l’Albert en la dada que ens donava l’autor del llibre, sobre l’imperi otomà com exemple d’estat plurinacional. Modest va remarcar que el títol del llibre era confús, ja que d’identitat pràcticament no en parlava a diferència per exemple d’Amartya Sen qui al llibre Coneixement i Identitat analitza aquest concepte. Respecte a les dades que donava el llibre Laura i Felip van assenyalar que eren poques, precises, sovint poc conegudes i molt interessants, a diferència de l’anterior llibre que vam llegir, El pistolerisme d’Albert Balcells, que donava un excés de dades però sense cap interpretació.
El debat també va tractar sobre la construcció nacional de Catalunya, amb la qual la majoria no es mostrava gaire optimista, ja que es pot tractar d’un futura independència Laportiva. . La professora Isabel de Cabo es va mostrar molt crítica amb els vint-i-tres anys de pujolisme, que havien banalitzat la cultura catalana i que, respecte a Madrid, havien propiciat una actitud pidolaire. Ferran va objectar que potser van ser molt negatius aquells anys però que l’actual tripartit estava fent el mateix. El debat també va girar entorn la relació Catalunya i Espanya, mentre que Ferran veia una Espanya bastant monolítica i que tant des de les dretes com de les esquerres no s’acceptava el fet català, Isabel i d’altres tertulians va considerar que Espanya era molt més diversa del que ens semblava.
Alguns tertulians van dir que era necessària una autosuficiència econòmica per assolir la independència, com ara la necessitat d’una banca i de recursos energètics propis. També es va debatre sobre si la construcció nacional catalana passava per reproduir els esquemes de tots els estats-nació i no apostar per un model més social. Una conclusió generalitzada va ser la mediocritat dels polítics actuals, i la manca de coneixements històrics que tenien. En aquesta línea es va tractar també de nou de la guerra civil i de la memòria històrica, Carli per exemple va dir que per fer una història honesta s’havia d’explicar la realitat de tots els bàndols i que sovint s’oblidaven les matances que van fer una part dels republicans, replicant l’Albert que a nivell de recerca històrica si que hi havia estudis seriosos, com ara El silenci de les Campanes de Jordi Albertí (que vam llegir a la tertúlia) o d’altres sobre temes com ara els fets de La Fatarella, però que políticament s’ignoraven. En aquesta línea de la memòria històrica, Laura Coll va comentar, al meu parer amb molta raó, que només s’estava fent recerca fins el període de 1939 i a corre cuita, ja que cada vegada quedaven menys testimonis, en canvi de la transició encara hi ha moltes persones que van viure el període i no s’estava fent res, ni interessava massa als poders polítics o fins i tot acadèmics, que, en moltes ocasions, coincideixen.
I aquesta idea que va llançar la Laura m’ha fet plantejar que potser des de la tertúlia i l’associació que estem creant podríem impulsar una recerca en aquest sentit, per tal de recuperar la memòria històrica del final del franquisme i de la transició . Només ens cal una gravadora i ja podem començar.
Salut i bon any
Gregor Siles
PD: Al sopar posterior vam estar jugant a endevinar personatges i fets històrics, el Toni va proposar les manifestacions del febrer de 1976, en les quals va dir que es reivindicava “llibertat i amnistia”, encara sense demanar l’estatut, i algú va posar en dubte que no es parlés ja de l’estatut com a demanda política. Doncs aquí poso un link a un article d’Andreu Mayayo (a qui també vam citar a la tertúlia), que s’apropa més a la versió del Toni. Aquest article també es pot relacionar amb el llibre del professor Fontana sobre com es re-construeixen i inventen fets històrics, en relació amb la construcció de la identitat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada