Pròxima tertúlia: divendres 6 de març.
Després de veure la revolució, col·lectivització, guerra, i/o desordre, amb els ulls de l’Orwell, ara amb la tertúlia d’història llegirem un relat sobre un home d’ordre.
Francesc Cambó : entre la monarquía i la república (1930-1932)
(com les memòries s'acomoden a les circumstàncies polítiques)
Autor: Borja de Riquer i Permanyer. Barcelona : Base, 2007195 p.
A l’Arxiu d’història de Barcelona a Ca l’Ardiaca, Santa Llúcia, 1 (Barcelona)
De 18:00 a 20:30
Després de veure la revolució, col·lectivització, guerra, i/o desordre, amb els ulls de l’Orwell, ara amb la tertúlia d’història llegirem un relat sobre un home d’ordre.
Francesc Cambó : entre la monarquía i la república (1930-1932)
(com les memòries s'acomoden a les circumstàncies polítiques)
Autor: Borja de Riquer i Permanyer. Barcelona : Base, 2007195 p.
A l’Arxiu d’història de Barcelona a Ca l’Ardiaca, Santa Llúcia, 1 (Barcelona)
De 18:00 a 20:30
5 comentaris:
Ja tinc el llibre, veig que de fet només abasta uns quants anys, per això aniria bé cercar alguna coseta més sobre Cambó, jo crec que és un personatge que ha generat molta literatura i que ha desvetllat passions positives i negatives i també molta enveja, és clar, perquè ser llest, intel·ligent, saber fer-se ric i tot això...
Quan la República deien 'Mori en Cambó, visca en Macià' però per sort es va poder escapar. Cambó va ser també un mecenes que va endegar moltes obres culturals, com ara la publicació de la Bernat Metge que avui podem trobar als quioscs gràcies a la fundació que porta el seu nom. Crec que la seva filla encara és viva, Helena Cambó, va tenir catorze fills amb l'advocat Guardans, el més conegut, l'Ignasi Guardans, polític.
A la tertúlia darrera es va afirmar que va tornar el quaranta-u, no és cert, va morir a l'exili, va donar supor a Franco, en veure com anaven les coses, malgrat que era un liberal, això, més endavant, quan va veure com 'anaven les coses' després també el va amargar força i va viure fora d'Espanya, crec que va morir a l'Argentina. La seva col·lecció d'art la va donar a la ciutat, també.
Ser català va fer que no entrés al govern, cosa que el Rei volia i crec que també Maura, però... Hauria estat un gran fitxatge, però això sempre ens ha passat, al país. Crec que cal entendre que no és el mateix ser 'fatxa' que ser 'conservador', però encara costarà.
A la Via Laietana hi ha casa seva, un gran àtic amb jardí al terrat. A la casa propera hi ha pintat un mural amb el mar, expliquen que el mateix Cambó el va encarregar quan la construcció d'aquella casa li va tapar la vista.
Ara fa poc s'han reeditat les Memòries, són molt gruixudes però han de ser molt interessants, adients per a degustar-se lentament i sense pressa. Té moltes biografies, una de Jesús Pabon, que també va biografiar Verdaguer. Borja de Riquer també es un historiador polèmic pel fet de no ser 'catalanista' -diuen-, per tot plegat la cosa pot tenir marro, a la tertúlia.
Bé, si vaig informant-me de més coses, ja ho anotaré. Visiteu la web de la fundació Cambó, és interessant i fan moltes activitats.
Vaig començar ahir a llegir el llibre i ara mateix l'acabo, m'ha agradat molt i encar que explica un moment puntual crec que dona molt joc al debat. Per altre costat penso respecte al funcionament de les tertúlies, ara que ens hem tornat més reflexius amb els torns de paraula penso que també podriem palantejar de llegir llibres en més d'una sessió així podriem agafar llibres més llargs.
Ei poso un mail que m'ha enviat el Ricard sobre el llibre:
Hola Gregor; ús recomano l' entrevista que hi ha l'avenç nº 343, d' aquest mes (febrer 2009), es una entrevista extensa a Borja de Riquer, que comenta aspectes dels llibres sobre la biografia de Cambo, la burgesia catalana i la lliga. També comenta aspectes de la seva vida i de la seva trajectoria com ahistoriador, així ens podem fer una idea de quina intencionalitat té com a historiador.
Molt recomenable.
M'agradat molt el llibre, crec que té un estudi hitòric molt interesant.
Ens veiem el dia 6 de Març.
Ricard Paradís
Precisament avui l'Avui, valgui la redundància, parla d'un dels néts, Ignaci Guardans, sobre una polèmica a l'entorn dels continguts d'aquest diari i al fet que es titlli de 'traïdors' els qui no són independentistes. Un tema espinós, per cert.
La web de la Fundació Cambó també és molt interessant, per a tafaners, hi podreu veure la filla, per cert. A més, hi fan activitats remarcables.
Publica un comentari a l'entrada