16/6/08

Història col·lectiva i Història individual

Una web d'interès i unes reflexions

A l’anterior comentari la Júlia parlava d’un avantpassat meu que va sobreviure a un naufragi, el del vaixell Principe de Asturias. El senyor es deia Gregorio Siles, era el meu besavi i era l’electricista d’aquell vaixell, i quan va naufragar tenia 38, i surt a la web esmentada sobre naufragis, al llistat de la tripulació. Curiosament el fill d’aquest senyor, Alfonso Siles, el meu avi, surt també a la xarxa a una web d’interès històric, http://www.barcelonabombardejada.cat/, sobre els bombardejos durant la guerra civil a Barcelona. El meu avi treballava al port de Barcelona, als tallers Vulcano, i el 12/11/1938, va morir víctima d’un d’aquells bombardejos. També tenia 38 anys, la mateixa edat que quan el seu pare va naufragar, però el seu pare va tenir molta més sort.

En aquesta web trobareu més informació sobre els bombardejos, així com fotografies, mapes de les bombes, el llistat de víctimes d’arreu de Catalunya, etc.

Realment ja ha patit Barcelona, i encara que hi han moltes injustícies i desigualtats, podem dir que estem tots ja prenem la fresca, com Maragall a Caldetes quan la Setmana Tràgica, i que la calenta està en altres llocs com a l’Africà. I una última reflexió, els meus fills tenen la sang d’aquells murcians que van arribar a Barcelona a començaments del segle XX, (el meu besavi nàufrag era de Cartagena) i dels catalans de sempre, doncs la meva companya té documentada la seva família des de el segle XV a Catalunya. És molt probable que els meus besnéts, amb les noves corrents migratòries, tinguin ascendència africana, i espero que també llavors en aquest continent estiguin prenen la fresca. Potser la immigració a més de circular persones, fa que corri l’aire.
Gregor Siles

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Espero que els teus trenta-vuit siguin més tranquils que no pas els dels teus avantpassats. Unes històries apassionants, no tant pels pobres que les van viure, sinó des de la perspectiva del present. Sobre la immigració, sempre s'han donat els mateixos prejudicis, que tenen molt a veure amb la por individual a perdre el nostre migrat estatus.

Anònim ha dit...

Ja hi penso alguna vegada amb això dels 38. El meu tiet, germà del meu pare i fill del meu avi mort al bombardeig, m’ha explicat la meva mare que tenia una certa obsessió amb això dels 38, i va morir als 40 de càncer i li van detectar la malaltia entre els 38-39 anys,es deia Alfonso Siles, com el seu pare. Bé jo com em dic Gregorio Siles, i veien que el meu germà Alfonso ja ha arribat als 50, em tocar naufragar i salvar-me. El meu pare, un altre Gregorio Siles, sempre explica que al seu avi d’aquell naufragi li va quedar una mica de reuma, doncs que sigui només això.