Presentació i xerrada, al Bar Versalles

En Gregor em fa arribar aquesta crònica sobre la presentació del blog L'Opinió Andreuenca i la xerrada de José Luis Oyón, que van tenir lloc a l'emblemàtic Bar Versalles, ahir. La coordinadora d'aquest blog demana excuses per no haver recordat l'esdeveniment amb temps, a causa de problemes de feina.

Ahir alguns membres del grup 99 vam anar a la presentació, al bar Versalles, del blog “L’Opinio Andreuenca”, una iniciativa més de les moltes que duu a terme en Pau Vinyes, membre també del nostre grup. Aquest blog vol ser un recull de noticies, histories, anècdotes, etc, de Sant Andreu i que si voleu fer alguna, les podeu fer arribar al mateix blog perquè les publiquin.

A la presentació del blog va venir com a convidat el José Luis Oyón, fent una llarga exposició del seu nou llibre “La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936", amb alguns exemples específics de Sant Andreu. No faré un resum de la magnifica exposició de l’Oyón, sinó comentar el valor de la seva recerca, en la qual ha estat gairebé 15 anys, i destacar el seu estudi de la societat barcelonina a partir de l'espai urbà. El llibre explica on vivien les persones, com vivien, amb qui es casaven, quins eren els espais de sociabilitat, les distancies fins a la feina, les distancies d'habitat entre parelles de nuvis, llocs de treball, etc...

Tot un ventall de dades quantitatives però també qualitatives, amb històries de vida que anaven definint la societat barcelonina del període d’entreguerres, i va ser curiós que la majoria de les persones del públic trobàvem referents familiars en els nostres pares, mares, avís, coneguts, etc, del que estava explicant l’Oyón. Aquesta història social-espacial em recorda a l’arqueologia, que davant la manca de escrits reconstrueix la historia social amb els espais d’hàbitat, d’enterrament, de culte, conservats. I penso que es un recurs que a la història contemporània no es gaire utilitzat i es tira només de les fonts escrites, quan es podrien fer les dues coses tal com ha fet l’Oyón. A més que sovint de les classes populars no han deixat gaires fonts escrites, recordo a la segona tertúlia en el llibre d’en Benet, “Maragall i la Setmana Tràgica”, com Mercè Batlle va comentar que trobava a faltar fonts on sortís la veu dels esvalotadors, de les classes populars que van patir la lleva militar, i algú va comentar que aquestes no existien. Doncs si és veritat que no existeixen s’ha d’anar a buscar la seva presència de vida per un altre lloc i aquest és el registre material d’aquestes persones. Aquest anàlisi espaial fora bo també que es fes en uns altres àmbits, com de les mateixes elits socials i segur que descobriríem moltes cosetes interessants. S'hauria de recuperar tot el llegat urbà i fer-lo públic, així com davant de les muralles romanes de Barcino trobem uns cartellets explicatius, doncs no estaria de més que per exemple al passatge Sert, al carrer més alt de Sant Pere, ens expliquessin que allà hi havia una mena de colònia industrial dins de la ciutat, o quines eren les famílies que vivien a les grans mansions de l’avinguda del Tibidabo, i fer la història més visible als ulls de les persones.

Per últim comentar que, en acabar la conferència, en Pau Vinyes i un amic seu, en Carles Douton (el corresponsal del grup 99 a Paris, que passarà l’estiu a Barcelona) i un servidor, vam estar sopant amb el José Luis Oyón, al mateix bar Versalles, i entre amanides, carpaccios de vedella, conill escabetxat, i un vi negre del Penedès, continuàrem xerrant molt agradablement sobre l’anarquisme, les jornades llibertàries de l’any 77, la immigració actual, els gitanos de gràcia, les cases barates, i no sé quantes coses més.

Gregor Siles