BLAS DE LEZO, EL SEU TEMPS I LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES

El nostre personatge era Blas de Lezo, un home amb una biografia admirable tot i que la seva memòria sigui objecte de manipulacions diverses. Per aquí el menystenim ja que en tot allò del 1714 estava a la banda dels dolents. Per la banda espanyola se'l mitifica amb el tema del patriotisme. Som un país complicat i tot s'ha de situar en el seu temps i en les seves circumstàncies, per motius ben comprensibles els anglesos o els francesos no tenen manies en mitificar la seva gent, Nelson, per exemple. O fins i tot Napoleó, que ja és gros. I en això som poc objectius, vegeu el cas de Prim, més esclavista que el Comillas, puix parlava català, -de tant en tant-, Deu li do glòria i estàtues eqüestres...

Per la xarxa es pot trobar un munt d'informacions sobre aquest personatge, digne d'una sèrie d'aventures en la qual, però, caldria gastar-hi calerons a dojo. 

https://www.zendalibros.com/blas-lezo-pesadilla-piratas-corsarios/

https://www.youtube.com/watch?v=D8-t1Eq-ht0

https://www.youtube.com/watch?v=I0nprTU8NcY

https://www.youtube.com/watch?v=L4ik3OsQ_Kc

LUISA ROLDÁN, 'LA ROLDANA', ESCULTORA DEL BARROC

La nostra protagonista era, efectivament, Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 1652-Madrid, 1706). Va ser la primera escultora espanyola coneguda i, probablement, una de les primeres d'Europa. En els darrers anys la seva figura ha estat molt reivindicada i es poden trobar molts textos i reportatges que hi fan referència. La seva producció va ser immensa i en alguns museus catalans en tenim mostres remarcables.

Té obres monumentals excel·lents però, jo si tingués diners, em compraria un d'aquests pessebres de dimensió reduïda, amb escenes entendridores tretes de la vida quotidiana.

http://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/la-escultora-luisa-roldan-1652-1704.html

Mujeres en la historia, documental

Documental en quatre parts sobre La Roldana i el barroc andalús

LUISA DE CARVAJAL Y MENDOZA, POETA MÍSTICA I VIATGERA

Luisa de Carvajal era la protagonista de l'enigma anterior. Gràcies per la participació i espero que us hagi agradat la fascinant història d'aquesta dama, de la qual hem de tenir en compte avui, sobre tot, el seu valor literari en el marc del misticisme hispànic. Tot i que la seva atzarosa vida, avui, també té un pes important considerant l'època i el marc en el qual es va desenvolupar.

A la ausencia de su dulcísimo Señor en la Sagrada Comunión.

¡Ay, soledad amarga y enojosa,
causada de mi ausente y dulce Amado!
¡Dardo eres en el alma atravesado,
dolencia penosísima y furiosa!

Prueba de amor terrible y rigurosa,
y cifra del pesar más apurado,
cuidado que no sufre otro cuidado,
tormento intolerable y sed ansiosa.

Fragua, que en vivo, fuego me convierte,
de los soplos de amor tan avivada,
que aviva mi dolor hasta la muerte.

Bravo mar, en el cual mi alma engolfada,
con tormenta camina dura y fuerte
hasta el puerto y ribera deseada.

BARUCH SPINOZA, LA MODÈSTIA DE LA GRANDESA

El protagonista era, efectivament, Baruch Spinoza, el filòsof.

Les imatges mostraven a Johan de Witt, Christian Huygens, Oude Kerk, l'església d'Amsterdam, Saul Levi Morteira, Thomas Hobbes, Uriel da Costa i Spinoza en una pintura de Samuel Hirszenberg, lents òptiques (el filòsof les polia), la Universitat de Heidelberg i la seva casa-museu a La Haya.

El pecado no puede ser concebido en un estado natural, sino sólo en un estado civil, donde es decretado por común consentimiento qué es bueno o malo.