Ahir vaig retornar altra vegada a L'Hospitalet de Llobregat, al Centre Barradas, que ha esdevingut un espai emblemàtic de cultura de tota mena, es feia la presentació del llibre Pobres nenes, dones pobres, en el qual es repassa la història de les Cases de Maternitat i de Caritat de Barcelona, durant la segona meitat del segle XIX, escrit per Montserrat Alay i Marcel Poblet. Alay i Poblet han fet una tasca molt seriosa, estudiant més de vuit mil fitxes de nenes acollides en aquells centres i accedint a fonts de l'època amb un gran rigor històric.
Repassar aquesta història d'un sector dels més marginals de la població, dona, pobra i il·legítima, borda o recollida a causa de la misèria, pot servir de contrapunt a la visió amable de la ciutat que comentava en el meu altre blog, La Panxa del Bou, que recull el documental Abans que el temps ho esborri. En aquella entrada ja parlava del fet evident que la realitat està feta de molts fragments dispersos i que gaudir amb la visió d'aquella ciutat cosmopolita i burgesa, en aparença, no amaga el fet d'una situació complexa i difícil, amb unes distàncies socials que l'època convertia de fet en barreres gairebé infranquejables.
Els hospicis eren plens d'infants, aleshores, però mentre els nois aprenien oficis i eren ensinistrats per mestres contractats, les nenes rebien una formació molt rudimentària a través de monges que tampoc no tenien cap mena de formació específica, en general. Cal dir que l'analfabetisme era generalitzat i aclaparador i que potser aquelles nenes encara aprenien més que no pas les nenes pobres de la majoria de famílies humils. De tota manera, ser de l'hospici era, evidentment, un estigma difícil o impossible de superar. Valentí Almirall, que entomà el tema des de la seva responsabilitat política, durant la primavera federalista, avui molt poc recordada, va fer unes interessants valoracions i propostes, molt avançades per l'època, que el llibre recull.
Gràcies a aquesta presentació he conegut la tasca d'una d'aquestes coratjoses i valentes petites editorials, en aquest cas especialitzada en temes de microhistòria -i no tant micro-, establerta a Calafell: Llibres de Matrícula amb un fons molt interessant i divers. Avui, quan tant de llibre sobre història esotèrica i frívola destinada al consum es publica, trobar aquestes veritables perles és tot un goig.
Sobre l'època i les circumstàncies, crec que ens cal encara un estudi aprofundit sobre el paper i procedència de les dides i de les monges, ja que personifiquen dos oficis dels pocs que, amb el servei domèstic, eren accessibles a les dones de l'època.
Sobre l'època i les circumstàncies, crec que ens cal encara un estudi aprofundit sobre el paper i procedència de les dides i de les monges, ja que personifiquen dos oficis dels pocs que, amb el servei domèstic, eren accessibles a les dones de l'època.
