DEIEN QUE NO N'HI HAVIA I CADA DIA EN SURTEN MÉS

Estava decidida a tancar aquest blog per manca de temps però llegir les opinions d'un senyor manifestant que les dames no són bones pel que feia la nostra protagonista m'ha fet canviar d'opinió.

Aquest senyor va ser el seu pare, d'origen espanyol, però ja francès, benestant i amb calerons de sobres, escriptor de  fulletons. La seva mare era del país de Poirot, es dedicava a la música.

La nostra protagonista va viure feliç, va poder estudiar pintura i aviat va rebre l'admiració d'altres artistes de l'època. I la gelosia d'altres dames del gremi, com aquesta que podeu veure aquí.

En aquesta ciutat es va refugiar amb motiu de la guerra i aquí va pintar molt.

Aquest va ser el seu marit, també de l'ofici, però amb moltes aficions.

Aquest és un bonic quadre d'un amic de la família.

I aquí un dels quadres de la nostra dama.

Malauradament, després de tenir un fill va patir una embòlia i va morir molt jove. Al cap d'uns anys el seu espòs es va maridar amb una germana seva, també molt bona pintora, i que aquí podeu veure retratada per la nostra protagonista.