EL PERSONATGE OCULT (35)

1.- El nostre personatge podria resultar avui molt actual però em temo que poca gent el coneix a casa nostra i, si el nom li sona, poca gent en sap la trajectòria. La seva vida ens mostra les dificultats de mantenir pàtries, llengües i independències, en un món de taurons, amb perdó per als taurons que, al capdavall, es mouen per instint. I també palesa la poca confiança que es pot tenir en el suport improbable d'allò que en diem la comunitat internacional, quan van mal dades.

2.- Va morir a l'exili, en aquesta ciutat, avui molt canviada. Com a curiositat diré que aquestes imatges es van trobar en un altre continent, oblidades i malmeses.

2.- Però ell havia nascut a la seva pàtria, vuitanta-dos anys enrere. Per aquí:

3.- Aquest senyor del retrat, pare d'un pare de la pàtria -però no de la pàtria del nostre protagonista- va ser secretari seu i un bon amic. Fins i tot hi ha qui creu que el nostre heroi era homosexual i que va sentir pel cavaller quelcom més que una bona amistat... qui ho pot saber?

4.- I és que el nostre protagonista no es va casar ni va tenir fills tot i que també deien que havia tingut algun afer, no comprovat, amb aquesta bella dama, una pintora molt interessant. Semblava que abans no hi havia pintores i cada dia me n'assabento d'alguna. En tot cas, la imatge és un autoretrat:

5.- La seva pàtria estava sotmesa a una altra,  i aquesta va acabar per vendre, literalment parlant, la del nostre heroi a una potència més poderosa. Cal dir que fins i tot els catalans havíem remenat les cireres per aquells verals en èpoques passades, un Papa ens hi va donar drets i propietats i un altre ens els va treure, coses del passat. No hi ha un pam de net. 

6.- El nostre heroi es va preparar per tal de defensar la pàtria oprimida però li calia recórrer a ajudes externes. En aquest indret hi va haver una batalla:

7.- Però la batalla més recordada i mitificada, malgrat que existeixen versions diverses sobre els fets, va ser la que va tenir lloc en aquest altre indret. Les destrosses que hi veieu no són tan antigues, sinó de la Segona Guerra Mundial, durant la qual aquest pont va rebre de valent.

8.- La vida dóna moltes voltes i el fill del seu antic secretari, educat en l'amor a la petita pàtria i en la resistència a l'enemic exterior va acabar per ser tot el contrari i dedicar-se a fer carrera a la potència invasora, cosa que, per cert, li va anar molt bé fins que no va estirar més el braç que la màniga i va portar tothom al desastre. Malgrat això és tot un mite, així s'escriu la història.

9.- Molta gent simpatitzava amb el nostre home però a l'exili va trobar més suport en el poble que no pas en el govern, tot i que fins a la seva mort li van passar una pensió. Aquest senyor del retrat, un intel·lectual una mica pintoresc, va defensar molt la seva causa.

10.- En arribar al govern aquest altre cavaller la cosa ja va anar de baixa. Tot es va estabilitzar, més o menys i la pàtria del nostre heroi va quedar convertida en provincia. Com que els qui manaven tenien més habilitats que la gent de la pell de brau van espanyolitzar a fons, tot i que després han anat amollant al territori una certa autonomia molt relativa, cosa que no ha evitat problemes polítics seriosos de tant en tant i fins i tot un cert grau de violència intermitent. També sembla que estudiaran més a escola allò que aquí en dirien l'aragonés oriental o una cosa semblant. El futur és imprevisible però, en general, els peixos petits acaben a la panxa dels grans o reconvertint-se en peixos grans. En aquest cas el peix gros ha estat tan hàbil i assimilador que ha dedicat al nostre home records i monuments tot i que el fill del seu secretari en té molts més, per aquells verals i per tot arreu.