EL PERSONATGE OCULT (33)

1.- L'altre dia, en un indret cèntric de Barcelona, em vaig adonar que uns turistes admiraven i retrataven la bella dama que contempla una flor, potser l'element menys reeixit de l'escultura, car sembla una mica una carxofa.

2.- La dama, però, és molt bonica. I, ves, em vaig adonar que aquesta senyora amb poca roba corona un monument modest dedicat al nostre personatge. Com que molt a prop hi ha un altre monument molt gros, aquest acostuma a passar desapercebut.

3.- Tot i que possiblement molta gent, avui, no el coneix prou, té carrer a Barcelona, en el qual us podeu comprar un pis, la fotografia és d'un anunci immobiliari.

4.- Fins i tot podríeu decorar el pis amb obra d'aquest personatge, si sou habituals de les subhastes alguna cosa surt de tant en tant.

5.- És clar que per decorar aquest pis amb aquells elements que li van donar més fama precisaríem que fos un pis molt gran. Una saleta de rebre com ara aquesta de la imatge seria molt original i excitaria els nostres somnis.

6.- La feina del nostre personatge anava destinada precisament a això, a excitar els somnis, la imaginació. Avui, en el seu camp, hi ha una mena de tendència minimalista una mica ensopida tot i que els de la seva feina, si són bons segons els cànons moderns, també cobren una bona setmanada. En tot cas, de moment, tot i que no va arribar a veure el segle XX -o potser sí, segons com es miri, en això hi ha opinions per a tots els gustos- se'l considera, encara, el millor en la seva especialitat. 

7.- Va viatjar per Europa i va residir durant alguns anys a la ciutat de la postal, formant-se amb els millors professionals de l'època.

8.- En aquest edifici, a més de col·laborar en la decoració, hi va realitzar tasques professionals. L'indret va ser un dels millors de l'època però sembla que a Barcelona som especialistes en això de fer i desfer i especular i no va arribar a fer ni vint anys, pobret. Un dels seus elements més característics m'han explicat que es va conservar i es pot veure a Badalona.

9.- Va treballar en molts aspectes diversos, habituals en aquells anys, fins i tot en el muntatge d'altars de Setmana Santa. Era un home exigent, detallista, un geni. La seva feina va ser valorada i sol·licitada a tot el món. Però també, diuen, era senzill, afable i disposat a ajudar qui li demanava. Podia haver viscut sense treballar, era de casa bona. La seva feina va ser fruit d'una gran vocació. 

10.- Uns anys després de morir es va parlar de fer-li el monument amb el qual em vaig interessar més a fons pel personatge. La cosa va anar lenta però finalment va reeixir i es van fer per suscripció popular, amb un gran èxit de participació. Una fòrmula d'aleshores que hauríem de recuperar. També en aquella època, més o menys, una exposició sobre la seva trajectòria va rebre, expliquen, més de deu mil visitants en vuit dies, cosa que palesa la seva gran popularitat.