EL PERSONATGE OCULT (27)

El nostre personatge es pot dir que ha estat un dels pares de la Catalunya moderna. Sense ell i sense la seva descendència el paisatge urbà no seria el mateix. Molts edificis, carrers, indústries, empreses i fins i tot petits elements del que coneixem de l'entorn, no existirien.

Va fer de tot i va començar amb molt poca cosa. En canvi, els seus descendents, entre els quals s'hi poden trobar molts emprenedors tot terreny, ja van trobar-se amb el coixí fet, tot i que sembla que no feien mai vacances i treballaven d'allò més un dia sí i un altre també. Les primeres generacions van defugir honors i títols, després les coses van canviar una mica. Més de dos-cents anys d'empreneduria, poca gent pot presumir del mateix. També hi podem trobar noms importantíssims en el camp cultural i científic.

1.- Va néixer en aquesta ciutat, avui diuen que força endeutada. Si un de la saga n'hagués estat alcalde, segur que tindrien superàvid.

2.- L'avi del nostre protagonista era d'un altre poble, el d'aquest bonic escut. Va saber aprofitar un temps de creixement econòmic de la ciutat anterior, una època d'oportunitats. Va muntar botigueta, es va casar amb una hereva i més endavant també va casar força bé el seu fill gran, l'hereu, que va ser el pare del nostre protagonista.

3.- El nostre home va anar a la gran ciutat, a fer estudis, després d'haver entrat en el negoci patern. Allà es va casar amb una noia de família rellotgera. La ciutat emmurallada no tenia espais adients i havien de viure amb la família dels sogres. Van tenir tres criatures, van morir els sogres, també la dona, i el nostre protagonista es va casar amb una germana petita de l'esposa, cosa habitual aleshores. Amb aquesta dama van tenir cinc fills més. Aquí teniu aquesta dama amb una capa de la pell més cara que es podia trobar aleshores i que avui ja no es troba, cosa que vol dir que les coses rutllaven:

4.- No es pot estar mai tranquil. Va venir la guerra amb els francesos i el nostre protagonista va tornar al seu poble d'origen. Expliquen que es va amagar en una capella i que els francesos van passar de llarg, cosa que va fer que la Mare de Déu d'aquell lloc fos la patrona de la família d'aleshores en endavant.

5.- Va ser un home auster, prudent, intel·ligent, partidari d'allò que en diuen no posar tots els ous al mateix cistell. La seva fortuna es va anar consolidant i els fills, quan creixien, s'incorporaven als negocis familiars que s'anaven ampliant i engruixint. Els fills de la primera dona, de tota manera, no van acabar de fer pinya amb els de la segona, tot i que el pare sempre va intentar ser equitatiu i just i fins i tot va renunciar a concentrar en l'hereu els beneficis, com era costum. És clar que tenia un bon feix per a repartir. El fill gran el va enviar a un lloc on hi havia perspectives de desenvolupament agrari importants, a comprar terres.

6.- Malgrat donar molta autonomia als descendents, el nostre protagonista, amb una immensa capacitat d'organització i decisió, ho controlava tot i així tenia una visió global del conjunt de l'imperi familiar. Es diu que va multplicar el seu capital per cent vint-i-cinc en poc més de vint anys. En vida, de tota manera, ja va repartir part de la seva fortuna de forma igualitària entre els descendents. Tot i amb això va morir sent el primer contribuent del país, cosa remarcable, considerant els orígens relativament modestos amb què va comptar. No va voler honors, va demanar ésser enterrat en una tomba senzilla i sense ostentació i va transmetre el seu esperit espartà als fills, els quals va educar bé però fent-los treballar a jornada completa i sense luxes.

6.- Els fills i filles, en general, van fer bons casaments. Diuen que el qui el va fer més ben fet va ser el del retrat anterior, la seva esposa va ser una bellíssima dama, vídua jove, rica i que li va obrir les portes de l'alta societat del moment. Uns bonics jardins, avui públics, porten el nom d'aquesta senyora de tan bon veure, aquí la teniu:

7.- De tota manera, el líder dels negocis, a la mort del pare, va ser aquest altre germà. Un edifici emblemàtic, avui icona de Barcelona, no seria com és si no hagués estat per ell i sembla que pels indrets més amagats hi podem trobar, en pedra, el retrat de molts familiars de la saga. Van ser gent molt religiosa, exemplar en molts aspectes malgrat que avui tenim tendència a mirar de cua d'ull tots els rics i a ficar en el mateix sac tots els empresaris. Un seu fill anava, de forma anònima, a cuidar avis als asils de l'època, els quals, es diu, afaitava amb afecte.

8.- Aquesta bella dama de Martí Alsina també va ser de la família i es va casar amb un senyor que a més d'home de negocis va esdevenir un lletraferit de prestigi. Tenim imatges de molts d'ells pintades pels grans artistes de l'època. El de sota, pare de la noia -i un altre dels germans-, té un aspecte romàntic, molt del seu temps, però també va ser un home de negocis important.

9.- Totes aquestes imatges tenen relació amb negocis o edificis familiars, no cal que els trobeu tots, però el fet és que en podria penjar centenars, milers, i costa triar. També volia incloure la imatge d'un vaixell del senyor anterior, però he vist que portava el nom pintat i ja seria massa fàcil...

10.- Els fills del nostre home, sobre tot els de la segona esposa, la dama de la pell de preu, van romandre força units mentre van ser vius. Tot i que l'imperi familiar encara es present en la societat del present, a través de diferents branques la relació entre els cosins ja no va ser com la dels germans, cosa natural, i l'austeritat del patriarca tampoc va ser una norma general al llarg dels anys. Alguns d'ells van morir sense descendència, el cognom es va perdre amb el temps, ja que van ser les noies les qui van tenir més fills vius. La darrera en portar el cognom del nostre protagonista va morir, centenària, va tot just tres anys. Molts carrers de Barcelona i d'altres indrets porten noms relacionats amb descendents, gendres, néts i parents, en general, del nostre protagonista. La llista de noms d'empreses i entitats de tot tipus lligades a algun membre d'aquest gran arbre seria immensa. 

Tenien gran afició als lemes, que feien escriure en edificis familiars, relacionats amb la fe, l'esperança, el treball dur, l'absència de vicis i de fatxenderia. Estic segura que aquell patriarca emblemàtic tindria solucions pràctiques i efectives per a la superació dels nostres problemes del present.