La nostre protagonista era Maria Ràfols, coneguda per Mare Ràfols o Beata Ràfols.
La primera fotografia era de Vilafranca del Penedés, on va néixer.
El seu conseller i amir era Joan Bonal i Gràcia. La imatge de Saragossa feia referència al seu destí de religiosa.
L'escriptora que la va ajudar va ser Josefa Amar y de Borbón, una dama encara poc coneguda.
L'objecte miraculós és un cantí que es conserva, relacionat amb un miracle segons el qual la seva aigua, durant la guerra amb els francesos, no s'acabava mai. En diuen El Cantarico.
L'instrumental que va utilitzar Maria Ràfols quan atenia els ferits i malalts a conseqüència del setge de Saragossa es conserven en aquesta ciutat, a la casa del Noviciat de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. El sepulcre que es podia veure més avall es troba al mateix lloc.
L'altre fotografia pertanyia a Osca, per on també va passar. El poblet era Bellver de Cinca, on es va retirar durant un temps. La darrera fotografia pertany a la Residència Mare Ràfols, que es troba a Vilafranca del Penedés.
A la Mare Ràfols se li atribueixen unes profecies que durant anys van ser objecte de culte per una part de l'església més rància i d'ironies cruels i acudits destralers per part dels anticlericals. Tot plegat, lligat a diferents dificultats per les quals va passar, com ara una estada a la presó no aclarida, van contribuir a mostrar aquesta dona com una mena de personatge pintoresc i gairebé folklòric, obviant-ne el pes personal i moral, cosa que probablement va fer aturar en determinat moment el seu procés de beatificació. Aquí podeu llegir una referència més actual sobre la seva vida. Probablement les profecies són apòcrifes escrites per altres persones.
1 comentari:
no sabia rés de rés...curiós..salut
Publica un comentari a l'entrada