
Font: El País, 14/5/2008
Una troballa interessant i també impressionant, ja que sembla que és l'únic bust recuperat dels que li van fer en vida i que pot ser aquesta la imatge seva més fidel a l'original. Mirem-lo als ulls, que potser ens expliqui algun secret històric mai revelat. Penjo la notícia perquè em sembla atractiva i em sorprèn veure com 'encara' podem trobar moltes coses inesperades de l'ahir.
Sobre això dels busts i estàtues, em va sobtar l'explicació que em van fer una vegada al Museu d'Història sobre el fet que ja tenien estàtua i bust a punt i només hi anaven posant les cares. Aquesta afició a retratar-nos és molt humana. Com arribaran a la posteritat les imatges digitals???
El tema 'individu versus massa' aquí queda ben reflectit en la individualitat, per cert. Una curiositat de la notícia és que sembla que Juli Cèsar va optar per posar-se una corona de llorer per tapar la calba, que aquí es pot veure malgrat els esforços per distribuir les grenyes amb gràcia romana. Hi ha coses que no canvien mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada