13/10/18

TRAÏCIONS I ESPIONATGE


El nostre protagonista va néixer en aquest indret, en uns temps en els quals Europa era molt diferent. I potser, en part, va ser el culpable d'una part de la primera gran tragèdia del segle XX. Avui l'indret forma part d'un país del qual sentim parlar de tant en tant i no sempre de forma positiva.


Eren set germans, cinc nois i dues noies, tots ells intel·ligents i estudiosos, però la família anava justeta. El nostre protagonista va triar la carrera militar i aviat va destacar en molts aspectes. Obedient, fanàtic, submís, patriota, coratjós, ambiciós...



Va tenir diferents destins, a causa de la feina, en la qual anava prosperant. A la ciutat de la fotografia va aprendre l'idioma del país, cosa que li seria molt útil. 


Un altre dels seus destins de feina. Per cert, aquí va començar la seva davallada, a causa d'un correu postal compromès que va ser l'inici dels seus problemes i del seu final.

Un altre dels llocs on va estudiar.


Tot i que a la gent normaleta moltes històries d'espies i policies secretes ens puguin sonar a ciència-ficció, el cert és que el tema funcionava i es perfeccionava. Però el nostre protagonista tenia una característica personal que en aquella època era considerada molt rebutjable i que podia acabar amb qualsevol prestigi professional. Per sort, avui les coses han canviat molt.


Es va veure sotmès a un xantatge intensiu, però molt ben pagat. I vet  aquí que el gran cap del contraespionatge i l'espionatge del seu país  és va convertir en un gran espia a sou de la potència estrangera. I potser d'altres potències, moltes coses de la seva vida encara no són prou clares. Com sol passar, va estirar més el braç que la màniga, vivia amb molt de luxe i tenia diners per allò que abans en deien els seus vicis. Ho va justificar dient que havia rebut una herència. De fet, l'home tenia aspiracions i sembla que s'avergonyia de la seva família, relativament modesta. 

Un cúmul de casualitats i imprevistos, a més de la pèrdua d'un petit objecte, gràcies al qual se'l va identificar, van fer que deu anys després de l'inici de les seves  activitats s'acabés per evidenciar la traïció a gran escala del nostre protagonista. Es va intentar tapar-ho tot i se'l va empènyer al suïcidi.  Quan a l'emperador, que encara no sabia tota la història, li van explicar la mort del nostre home va plànyer que hagués mort en pecat mortal.



Unes altres casualitats van fer que la història es  divulgués més del que tocava. Per obrir la casa del traïdor van avisar a un manyà, aquest manyà jugava a futbol, el cap de l'equip era futbolista i periodista i es va empipar perquè no havia anat a jugar un partit. Aleshores el manyà li va fer cinc cèntims del tema i el periodista va anar lligant caps...


L'autòpsia del nostre protagonista va evidenciar que estava malalt, d'una malaltia de transmissió sexual molt greu en aquella època. Li quedava poc temps de vida. Haver-lo empès al suïcidi sense interrogar-lo a fons es va evidenciar com un error militar de gruix. En tot cas el nostre home havia provocat la mort, directa o indirecta, de més de mig milió de persones, inclosos espies del seu país als quals havia delatat a l'enemic, persones que depenien d'ell de forma directa. Fins i tot és possible que sense la seva responsabilitat en el tema la Primera Guerra Mundial no s'hagués plantejat o ho hagués fet d'una altra manera. Així és el mon, ben galdós.




Grans personatges del món de l'espionatge i del contraespionatge el consideren el més gran traïdor de tots els temps. La seva estranya i complicada vida ha fet que se li dediqués una obra de teatre, una pel·lícula inspirada en l'obra de teatre i obra d'un gran director, i alguna sèrie de televisió. Tot i que no sé si per aquí hem pogut veure una cosa o l'altra, de moment. 




SzaboIstvan1.jpg

El nostre protagonista és un dels molts personatges que menciona Stefan Zweig a El món d'ahir. Es tracta del producte pervers d'una època i una mentalitat. És clar que  era més rendible afusellar gent com la pobra Mata-Hari o enviar un munt de jovent innocent a l'escorxador que no pas acceptar els grans forats d'un sistema bel·licista, cruel i lamentable. Considerant les casualitats que van convergir en el descobriment de la seva inquietant tasca, quants traïdors perversos ens deuen haver passat per alt?