UNA DAMA INTEL·LIGENT, PACIFISTA I DESENGANYADA

1.- En una població no gaire lluny d'aquest mercat va néixer la nostra protagonista, en un territori que, com d'altres d'aquella zona, ha sofert diferents canvis al llarg de les tragèdies de la història.

2.- De casa bona, va tenir clar que volia estudiar, al contrari del que desitjaven les altres noies de la família. No va ser fàcil. Es va haver d'apuntar com a 'visitant' en aquesta universitat. Però...

3.- Amb grans esforços es va poder treure el doctorat amb molt bona nota, el senyor de la fotografia va ser el seu supervisor. Per cert, aquest cavaller, afeccionat a un transport aleshores molt modern, va morir en un accident de viatge, encara relativament jove. La nostra dama, no cal dir-ho, va ser la primera del país en tenir aquell títol.

4.- La nostra protagonista no es volia maridar però a la llarga va caure en  el parany i ho  va fer amb un company d'estudis molt intel·ligent que amb els anys seria Premi Nobel. Però...

5.- Aquí els teniu, el dia del casament, contents i feliços. Malgrat els bons inicis el seu marit la va anar arraconant, reduint la seva tasca als afers domèstics i a una feina com ara de 'secretària' i traductora, segurament va fer moltes més feines que el cavaller no va voler destacar més que en alguna tèbia dedicatòria. 

6.- El marit de la nostra protagonista va iniciar els seus èxits amb invents positius per a la humanitat, materials per a la millora de les collites, coses així. Però era un cap quadrat, patriota fins al moll de l'os, avui en diríem un fanàtic i...

7.- Va venir la guerra. No era la primera però seria la primera de les pitjors. I l'home s'havia de posar al servei de la pàtria i de la causa i també la seva feina aniria orientada a matxacar l'enemic com fos.

8.- I així, gràcies a aquest senyor es va trobar una nova arma, mortífera i terrible,  les conseqüències de la qual encara us les podeu trobar qualsevol dia pel carrer, tot i que l'utilitzin amb menys intensitat.

9.- Ja se sap que quan dos es barallen rep el del mig i els primers atacs d'èxit amb la nova arma es van desenvolupar en el país del mig que va patir d'allò més durant aquells anys mentre les tropes anaven i venien.

10.- La parella havia tingut un fill, un embaràs difícil, un noi amb problemes de salut. En aquesta època el xicot era un adolescent, tot just. La nostra dama tenia idees pacifistes, hi havia gent que pensava com ella però no gosaven dir-ho, sembla que amb el marit van discutir en moltes ocasions a causa de la utilització d'aquelles armes lamentables. Després d'una discussió el marit, en compliment del seu deure, va anar al front a veure si l'invent donava els resultats desitjats i la nostra dama es va disparar un tret al pit, va morir en braços del seu fill, no es va fer autòpsia i tot es va tapar com es va poder. El marit va deixar encarregat al pobre fill adolescent del tema de l'enterrament, ell havia de servir la pàtria. Aquest fills, anys després, encara relativament jove, també es va suïcidar, després de la prematura mort de la seva dona.

11.- El marit, vidu, es va tornar a casar al cap de dos anys. El nou matrimoni va acabar malament, en separació, tot i que van tenir dos fills. Un d'aquests fills, amb els anys, escriuria llibres sobre aquella arma, invent del seu pare. 

12.- La nostra protagonista i el seu marit eren de famílies importants i riques de jueus conversos. Quan les coses van començar a anar malament al país per a la gent que tenia antecedents el nostre vidu, tot un premi Nobel, amb la nova esposa i els fills van guillar com van poder i encara van tenir sort. Parents, tietes, cosins, van morir als camps d'extermini on per estossinar-los es va fer servir, ai, el mateix invent mortífer en més d'una ocasió. 

La tasca de la nostra protagonista ha estat reivindicada al llarg dels anys i avui existeix un premi que porta el seu nom, que tan sols s'atorga a dones que excel·leixen en el mateix camp que ella. 

Les guerres no s'han acabat i les armes s'han perfeccionat fins a extrems impensables tot i que si van mal dades amb un garrot i uns quants coltells ja n'hi ha prou. Avui tot és massiu, també la mort en guerres i disbarats diversos. 

Ara diem que això del temps canvia per causes diverses però en aquella època es va dir que era a causa de la utilització d'aquells materials. 

Si el marit de la nostra protagonista no hagués inventat allò la guerra hauria durat menys o s'hauria acabat d'una altra manera? O algú altre hauria tingut la mateixa pensada o alguna de pitjor? No ho podem saber, en tot cas la nostra protagonista va ser una víctima més de tants despropòsits.