UNA HEREVA BELLA, INTEL·LIGENT, FILANTRÒPICA I EMPRENEDORA

He conegut la vida d'aquesta dama a partir d'una sèrie de casualitats car fins ara n'ignorava l'existència.

La mort de Joan Fontaine m'ha recordat la pel·lícula Rebeca, aquesta pel·lícula m'ha recordat el llibre i la seva autora, Daphne Du Maurier de qui crec que ja vaig endegar algun enigma fa temps, i de tot plegat que he anat a parar a una altra dama i, finalment, a la nostra protagonista.

Aquí va néixer, nou abans d'aquesta fotografia, que he trobat a la xarxa.

Va néixer a la ciutat on podeu veure aquest telefèric, no crec que ella hi arribés a pujar.

Va ser la filla gran d'una família d'upa, amb molts calerons, moltes propietats, molts esclaus. El seu país i el nostre -per ara- van ser els darrers en abolir l'esclavitud. Cal dir que va alliberar els seus esclaus i que va deixar la seva fortuna, gairebé tota, per a obres filantròpiques i de caritat. Aquest del retrat va ser el seu iaio.

La casa on va viure, tot i que en va tenir unes quantes. Ara és un museu, no sé si aniré tan lluny però m'agradaria visitar-lo.

Va rebre una educació convencional per a una noia de casa bona. Va tenir una germana i un germà, que va morir quan era petit. 

Quan ella i la germana van rebre la sucosa herència se'n van anar cap aquí:

 Uf, quina enveja. Van saber invertir bé els calerons i des de la seva nova residència donaven instruccions al servei per al mateniment de la casa que heu vist abans, cosa que va fer que es conservés en molt bon estat, amb tot el seu esplendor.

La seva germana va morir abans de fer cinquanta anys, tenia problemes de salut, i ella va restar com a hereva de tota la fortuna, immensa. Cap de les dues no es va casar, però...

La nostra dama va conèixer aquest senyor, polític, escriptor, ben plantat, intel·ligent, ric... Van tenir amors, no se sap fins a quin grau d'intimitat arribarien tot i que unes cartes que van sortir anys després de la mort de tots dos donen a entendre que molt apassionats. La cosa es va desenvolupar a Europa on la nostra dama tenia també negocis i s'ho devia passar d'allò més bé. Per què no es van casar? No ho podem saber. Dos anys després de la darrera carta entre tots dos aquest senyor es va maridar amb una altra dama. La nostra protagonista es va relacionar amb el bo i millor de l'aristocràcia exiliada del seu país, com ara aquesta gran dama, la darrera princesa imperial del país de la nostra protagonista.

Vivia a París de forma una mica discreta però fent una intensa vida social. Els avenços de la Revolució Industrial van propiciar nous negocis i la nostra dama, que havia heretat l'esperit empresarial de la família, va saber invertir molt bé. Diuen que va ser la primera dona en entrar aquí:

Durant molts anys tan sols va fer dos viatges al seu país. Va viure a Europa les desgràcies de la Primera Guerra Mundial. En el seu país feia una vida molt retirada i no tenia tractes amb gaire gent. A causa del seu estat de salut en els seus darrers anys no va poder retornar a Europa, com desitjava.

Va comprar un apartament de luxe en aquest bonic i turístic indret, on va morir, un any després que a Barcelona no ens fessin una exposició molt coneguda.

Aquesta plaça, al lloc on va néixer, porta el nom del seu altre avi, un Baró.

Els seus béns van anar a parar a institucions benèfiques diverses i també va deixar ben arreglats els seus servents i ex-esclaus. En els darrers anys diuen que era una mica excèntrica i solitària però, qui no s'hi torna una mica? Una gran dama de les d'abans, ja no se'n fan, d'aquesta mena. A més, els retrats de quan era jove ens la mostren molt ben plantada i formosa.

I com he arribat a saber tot això? Doncs perquè aquell amor que va tenir i que es va acabar casant, ja una mica granadet, amb una altra dama, va tenir una filla que va escriure un llibre que es diu que recorda molt la Rebeca de Du Maurier i que potser s'hi havia inspirat o n'havia copiat una mica l'argument. Per què? Doncs perquè la seva autora el va enviar a Anglaterra a una editorial per veure si li publicaven en anglès i pot ser que Du Maurier el llegís...

A través d'aquesta pista podeu arribar a esbrinar l'apassionant història de la nostra hereva en uns anys complexos i apassionants.