EL PERSONATGE OCULT (13)

1.- El nostre personatge d'avui ha rebut diferents noms, és clar que tots ells semblants i és que les transcripcions no sempre són fàcils.

2.- Va néixer en una ciutat mítica, molt castigada per la història recent, en una província o demarcació que avui porta el seu nom,  i va morir en una altra encara molt més mítica i que també pateix i ha patit molt. Aquestes estovalles tenen, semànticament, una relació amb la ciutat de la mort del nostre personatge:

3.- El nostre home va ser -o diuen que va ser- tot un cavaller, però també un gran lluitador, ja se sap que en aquells terribles anys l'afició principal d'aquesta mena de senyors era anar a cavall i fer la guerra. Va aconseguir unificar uns territoris difícils i complexos. Sembla que en el transcurs de la història la gent es passa el temps barallant-se per unificar i després barallant-se per separar-se i desunificar-se, hi hauríem de pensar.

4.- Pertanyia a un poble, ètnia, o com en volguem dir, que ha estat també molt maltractat pels poders vigents. Paradoxalment, alguns dels dirigents que han maltractat el poble del nostre protagonista el tenen com a figura emblemàtica i mítica, una mica com allò de l'Esclarmonda, vaja. Aquest altre senyor, més actual, amb una vida mogudeta i arriscada, també pertany al poble històric del nostre protagonista, un poble avui esquinçat i repartit entre diferents estats. Una altra paradoxa política, el senyor de la fotografia, mana en un lloc que va combatre... i moltes de les divisions problemàtiques d'aquest país i d'altres propers beuen de les mateixes fonts, en teoria, que rajaven en l'època del nostre protagonista. El passat serveix sovint d'excusa per a les misèries del present.

5.- I al lloc d'origen del seu poble també hi pertanyen aquestes boniques muntanyes:

6.- En aquella època hi havia una gran inestabilitat interna i externa, amb atacs d'allò que en podem dir potències estrangeres, tot i que no eren ben bé potències, aquells grups de guerres, sovint dirigits amb poca grapa. La fe mou muntanyes. 

7.- En aquesta pintura idealitzada podem veure un rei antic, amb un nom que us sonarà, entrant victoriós en un indret on es va establir un govern a l'estil de l'època. Doncs bé, el nostre home va estar al servei d'un altre cabdill que va aconseguir reconquerir per a la seva causa, que era la contrària de la del senyor del quadre, aquell lloc.

8.- El nostre home va anar escalant llocs gràcies al seu valor i també a la seva habilitat política que, en alguna ocasió, el va fer pactar fins i tot amb l'enemic. Malgrat que entre els seus també hi havia grans divisions i de forma encara poc estudiada, va aconseguir arribar al poder més alt, i diuen que aleshores fins i tot va abandonar un vici que tenia, molt mal vist pels seus, tornant-se molt més religiós. Si París valia una missa, renunciar a fer la copeta no era pas un sacrifici tan gran, considerant les circumstàncies.

9.- Aquest arbre, freqüent en les repoblacions forestals nostrades, porta el cognom d'un dels llocs que va ser escenari d'uns de tants fets de guerra i victòria relacionats amb el nostre home.

10.- El nostre personatge ha estat molt mitificat. Ho va ser fins i tot pels enemics, malgrat que alguns d'ells el creien un dimoni, d'altres, que envejaven el seu poder de lideratge, el consideraven un exemple de les virtuts de l'època, molt diferents de les nostres. Dante el va fer sortir en la seva gran obra, al costat d'altres personatges il·lustres, també el trobem al Conde Lucanor i a textos més actuals. En el cinema l'hem vist diferents vegades, gairebé sempre com a antagonista. Aquí podeu contemplar una idealitzada escena de cine antic on la bella dama fa de mitjancera entre ell i l'altre. Per cert, l'actor que feia el seu paper, avui desaparegut, el vam veure, molt més gran, anys després, en un paperet de lluïment en una superproducció bíblica fent, també, d'infidel.