.jpg)
Efectivament, el personatge era Esclarmonda de Foix, una dama mitificada, valenta i poderosa.
La primera imatge pertanyia a Foix i s'hi veia el seu castell. Avui els gavatxos en deuen dir 'fuà', com si fos un paté.
Els campanars pertanyien a Pàmies, avui Pamiers, on va viure la nostra dama.
Després podíeu contemplar una vista de Montsegur, indret molt conegut i visitat, escenari de l'execució pel foc de més de dos-cents albigesos.
El frare era Sant Domènec o Domingo de Guzmán, és la primera imatge coneguda del sant, i es troba a la basílica del seu nom, a Bolonya, ciutat avui patrona dels plans d'estudis universitaris.
El músic que va reinventar Esclarmonda o Esclarmonde era Jules Massenet.
La ciutat amb el premi que porta el seu nom és Winnipeg. És clar que Esclarmonda no parlava la llengua en base a la qual es dóna al premi, així és la història del món.
I el colom feia referència a una llegenda segons la qual Esclarmonda en forma de colom es va emportar el Sant Grial per tal que no caigués en males mans.
Esclarmonda és un personatge encara poc conegut i molt mitificat. Potser és en el còmic on ha acabat trobant més ressò, de moment, tot i que amb la moda de novel·la històrica que ens aclapara segurament de tant en tant ressuscitarà de les seves cendres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada