23/12/11

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 99: EL CAS ROSENBERG





La nostre pobra parella protagonista eren els Rosenberg, Julius i Ethel, condemnats en el marc de la guerra freda per espionatge. El seu cas tot i haver estat constantment revisat no s'ha aclarit i probablement el marit va tenir alguns contactes amb països comunistes. De tota manera la condemna va ser tan exagerada i injusta que ha quedat en el record com una mostra de disbarat cruel i inútil. Sobta més pel fet que d'altres espies molt més culpables i confessos, com Klaus Fuchs, el senyor amb ulleres de la primera fotografia, se'n van sortir molt millor.

L'autor del primer poema és l'argentí José Pedroni i la del segon la mateixa Ethel Rosenberg, que el va escriure com a comiat per als seus fills, aleshores de sis i vuit anys.


Els altres personatges relacionats amb el cas eren David Greenglass, germà d'Ethel, qui va implicar el matrimoni per pressions i por, en ser detingut. Els altres dos eren Roy Cohn i Irving Kaufmann, advocat de la fiscalia i jutge, respectivament, en el cas Rosenberg. Se'ls considera responsables de la condemna a mort. 

El dibuix feia referència a la Guerra de Corea, un conflicte important d'aquella època de la qual encara se n'arrosseguen les conseqüències, entre les quals la supervivència d'aquest estrany comunisme hereditari del Nord del país. Va ser un marc temàtic habitual en els tebeos de guerra.


Els fills d'Ethel i Julius van acabar per ser adoptats per Abel Meerepol, un músic progressista que és més conegut pel pseudònim de Lewis Allan. Encara porten el nom del pare adoptiu i no han parat de reivindicar la memòria dels seus malaurats pares biològics, ja que fins i tot en el cas probable que el seu pare hagués tingut alguna activitat d'aquest tipus la condemna va ser absolutament desproporcionada. 


Sacha Distel va utilitzar una música de Meerepol per a la cançó Scoubidou, cosa que va provocar una demanda del músic, la qual va guanyar. Moltes cançons conegudes de Meerepol van ser cantades per Peggy Lee. De tota manera el seu títol més emblemàtic, als Estats Units, ha estat Strange Fruit, una cançó reivindicativa i de protesta amb el tema de fons dels molts linxaments a afroamericans que van tenir lloc fins gairebé els anys noranta en aquell país. Una versió de Billie Holiday va ser molt coneguda i se la considera una mena de marsellesa dels negres.

En la minisèrie de televisió Angels in Amèrica la camaleònica Meryl Streep interpretaba el fantasma d'Ethel Rosenberg que s'apareixia a un moribund Roy Cohn, interpretat per Al Pacino.






1 comentari:

Miquel ha dit...

Que bona la Billie ¡¡¡¡¡¡¡¡