Les nostres protagonistes eren, efectivament, Agripina la gran, tota una dama romana, i Agripina la jove, força menys dama que la seva mare.
L'illa primera era Pandatària, actualment Ventotene, on Tiberi, l'emperador amb nom d'àpat, va desterrar la dona de Germànic, que hi va acabar morint de gana.
L'altra illa pertany a Ponza, l'antiga Tirrènia, una altra indret on van desterrar temporalment algunes d'aquestes dames.
Les dues dames televisives eren les Agripines de la famosa sèrie Jo, Claudi. La major la intepretava Fiona Walker i la menor, Barbara Young. Aquesta segona costava de trobar pel fet que en alguns repartiments s'obliden d'aquesta Agripinila, de la jove, i només posen una Agripina per oblit. I això que aquesta és qui enverina Claudi amb bolets, i d'aquí ve la imatge del bolet.
Els éssers mitològics eren les fúries infernals, que s'apareixin a Neró quan sentia remordiments per haver mort la seva mare. La veritat és que la sèrie de la tele estava molt bé, com també ho estan els llibres de Graves, absolutament recomanables. Com en moltes novel·les històriques, o fins i tot manuals amb pretensions de veracitat, de tota manera, no tot és cert i en tot cas hi ha molts aspectes de la moguda vida d'aquests personatges que encara no s'han aclarit ja que la història, ja ho sabem, acostumen a escriure els interessats en defensar-la o condemnar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada