ENIGMA SABÀTIC (98): Una mare exemplar i una filla que no ho va ser tant

1.- La mare i la filla es diuen igual, cosa habitual en aquella època, però que contribueix al fet que en parlar de tots ells ens fem un bon embolic.

2.- Mare i filla pertanyien a una família molt important però amb molts frikis, per dir-ho en llenguatge actual. La mare era néta de... 

3.- La mare, a més de la filla que es deia igual que ella, va tenir vuit fills més, alguns dels quals valdria més no tenir per veïns. La mare va ser tot un caràcter però era una dona honrada, fidel esposa i la resta. Es va dir d'ella que era un exemple de les virtuts de la seva terra. Comparada amb la seva descendència i altres parents era una santa, vaja.

4.- Aquesta mare, molt valenta, va acompanyar el seu marit, militar destacat, en les campanyes guerreres del seu temps. A causa de les victòries aconseguides el senyor va canviar-se el nom per la denominació gloriosa amb la qual se'l coneix.

5.- El marit va morir de forma una mica estranya. La dama va demanar ajuda a un parent proper que tenia nom d'àpat, però en veure que aquest es feia el longuis va pensar que hi havia marro en tot plegat.

6.- Les coses van anar malament i la pobra dama va acabar enviada a la idíl·lica platja de la primera imatge, tot i que no precisament a fer turisme.

7.- La filla del mateix nom va ser casada molt i molt joveneta amb un senyor el qual el més amable que li va dir va ser, quan van tenir una criatura: de tu i de mi només en pot sortir un monstre.

8.- Encara jove es va quedar vídua. Un seu germà que es deia quelcom així com sabatetes, va assolir el poder i aleshores ella va pensar que vindrien els bons temps. I així va ser, durant una temporada...

9.- Però les coses familiars també es van embolicar i va començar a conspirar contra el germanet, que la va enviar a una altra platja paradisíaca. Cal dir que aquest germà estava com un llum.

10.- El germà va morir, i no pas de mort natural; ella i una germana van tornar de la platja, i la nostra dama es va tornar a maridar amb un altre senyor, cunyat vidu, car gairebé tot quedava en família. Aquest senyor també va morir en estranyes circumstàncies. Verí? 

11.- Un seu oncle, germà doncs de la mare, va assolir el poder. La primera esposa d'aquest senyor també va resultar una mica esbojarrada, així que la van condemnar a morir i la nebodeta va aprofitar l'avinentesa per lligar-se l'oncle qui, tot i que era intel·ligent, era lletjot, quec i ja una mica vellet.

12.- El tiet també va morir, hi ha moltes llegendes a l'entorn d'aquesta mort, segurament provocada i probablement gastronòmica.

13.- Finalment el fill d'aquesta dama i nét de la primera, després de tanta escabetxada, va assolir el poder. Es deia que una profecia ja havia dit que aquell noiet regnaria però que mataria la mare i que aquesta va exclamar, en la llengua de l'època, que encara no era ni el català ni el castellà: que em mati però que mani!!!!

14.- El fill, efectivament, inspirat per una seva esposa o perquè ell mateix no volia deixar-se dominar per la mamma, se la va carregar, després de molts intents i tot plegat encara no està clar del tot.

15.- El fill també va acabar malament i, a més a més, es diu que l'esperit matern el turmentava sovint, ja que se li apareixia acompanyat de certes divinitats infernals per a fer-li la vida impossible.

Una història familiar amb sang, fetge, adulteris, incestos, assassinats i lluites pel poder. Al menys ara tot es fa d'una forma una mica més discreta. Sort que aleshores no hi havia tele tot i que la tele i el cinema s'han fet ressò sovint d'alguns o tots aquells personatges singulars i ambiciosos.