ENIGMA SABÀTIC (93): Un militar dels d'abans amb un final poc feliç

La història d'avui és la d'un secundari que hauria pogut esdevenir primer actor però que va tenir mala sort. M'he assabentat per casualitat  de la seva complexa vida, del seu final trist, i m'ha colpit, així que he decidit compartir-la. El nostre home va néixer a prop de les imatges de la fotografia, fa uns quants anys.

El militarisme és avui un valor de baixa i la guerra ens sembla quelcom indesitjable però no sempre ha estat així. Ser un militar valent, com va ser el cas del nostre protagonista, era quelcom molt ben vist i valorat, encara que per fer galons anessis estossinant a tort i a dret. Encara més, la sortida professional d'una persona ambiciosa i amb pocs recursos es reduïa sovint a formar part de l'església o de l'exèrcit. El nostre cavaller, de classe modesta, no va poder entrar a una escola on volia estudiar i va decidir fer carrera a la milícia. Diuen que Verdaguer també va estar dubtant entre una cosa i l'altra i es va decidir per la religió. Tot i que no es van arribar a conèixer hi ha molts circumstàncies que ens l'acosten a un altre militar, català, a qui, per cert, hem esmentat fa poc, tres anys més jove.

Com el nostre militar català, aquest va formar part dels cossos que feien currículum a les colònies, un indret molt adient per anar pujant de categoria. El mateix Franco va iniciar-se a l'Àfrica. Al lloc on podríeu contemplar el monument retratat expliquen que va veure dansar flamenc a una molt bella dama i que la passió va inflamar el nostre home, que va decidir casar-s'hi tot i que per aconseguir-ho va haver de superar moltes dificultats.

La seva carrera el va portar a unes altres terres i a batalles com la d'aquest quadre. Mentrestant la ballarina, amargada per no haver pogut donar fills al marit i una mica avorrida, sembla que es va distreure amb algun altre senyor de l'ofici, cosa que va provocar que l'esposa de l'adúlter escrigués una carta al nostre protagonista explicant l'afer. No se sap si la carta va arribar al destinatari però sembla que la ballarina, trasbalsada pel possible escàndol, es va suïcidar, tot i que la seva mort no està aclarida.

Mentrestant, el nostre home, acompanyat pel senyor del dibuix, havia estat destinat a un altre país llunyà, a causa de la política internacional del moment, en la qual les potències europees remenaven les cireres americanes, africanes i asiàtiques. En aquell país s'esdevenien molts problemes, l'intervencionisme europeu va acabar molt mal parat i tot i que el nostre protagonista va obeir ordres i fer el que li manaven no acaba d'estar clara la seva posició en les lluites del moment.

I és que el nostre militar, oblidant aviat el seu drama matrimonial, s'havia enamorat altra vegada, ballant valsos, de la noia de la fotografia, una joveneta gairebé adolescent, de bona família, a qui triplicava l'edat. Sembla que li agradaven les morenetes. Amb aquesta dama sí que va tenir descendència, una descendència apadrinada pel bo i millor de l'època. A la damisel·la la va instal·lar en un palauet de categoria, regal de bodes de qui manava en aquell moment, un personatge que també va acabar molt malament. 

Però, ai, potser la noia i la seva família no eren ben bé del bàndol que tocava. En tot cas, el seu país va perdre les batalles i ell va haver de retornar a casa amb la família, tot i que ho va fer amb honors i condecoracions.

De vegades oblidem que amics d'avui van estar enfrontats fins fa quatre dies. El cas és que en aquella època el país del senyor del mig de la fotografia es trobava en una mena de caos generalitzat i amb una gran inestabilitat política. El militar català que he esmentat al principi cercava cap d'estat per tal de posar ordre i va entrar en negociacions amb gent de -més o menys- el país de la dama de la dreta, que aleshores no era encara un país com l'entenem actualment. La gent del país del senyor de l'esquerra es va enfadar i tot plegat va ser l'espurna que va encendre el foc d'una guerra inútil, mare de les moltes que vindrien més endavant. Al nostre protagonista el van enviar, altra vegada, a la guerra, com és natural. 

Eren temps difícils, de grans problemes i revoltes socials com la de la fotografia, que van portar a un canvi important en la forma de govern. Com sol passar, els grans esdeveniments culturals, les fatxenderies urbanístiques i les grans celebracions ostentoses havien amagat l'arrel dels problemes. Les coses no van anar bé respecte a una guerra que no hauria d'haver començat i la capitulació va ser dura pel país del nostre home. Potser ell no va actuar de forma coherent o potser no podia fer altra cosa, però va ser el cap de turc adient i qui va rebre, per tal d'excusar d'altres responsables més directes. Se'l va condemnar a mort i a la degradació, cosa terrible per a un militar. 

Aquest del quadre va ser un dels seus principals acusadors. Se suposa que els canvis polítics en el país no eren del gust del nostre protagonista i que potser per això es va rendir abans d'hora. Encara se'n va sortir bé, doncs va arribar a la presidència un senyor del seu mateix ofici que no estava gaire d'acord amb tot plegat i se li va commutar la pena de mort i també la degradació per vint anys de presó en una illa llunyana. Va poder escapar-se, amb ajudes diverses, protagonitzant una rocambolesca fuga i va anar a parar a una ciutat ben coneguda per nosaltres, de la qual us n'ofereixo una imatge molt original i poc habitual.

La seva jove esposa i els fills es van reunir amb ell però més endavant la noia va retornar al seu país d'origen, probablement per mirar de recuperar alguns dels béns que hi tenien, cosa que no va aconseguir de cap manera. Ja no va tornar a reunir-se amb el marit. Aquest va viure pobrament, amb certa protecció oficial i amb el respecte de qui manava, cosa que no va evitar que un fanàtic del seu país, un d'aquests espontanis que volen venjança, ataqués el nostre pobre home pel carrer amb un ganivet, provocant-li ferides que no va poder superar. Era ja un home molt gran per l'època, decebut i nostàlgic. De tota manera al país d'acollida també va col·laborar en alguns fets militars i va escriure les seves memòries, incidint sobre tot en el seu punt de vista sobre la derrota que l'havia portat a la presó i l'exili.

És un personatge poc conegut per nosaltres però amb les pistes que he anat donant segur que us serà fàcil esbrinar qui era i quina relació va tenir amb les imatges que he penjat. Aquella època sembla molt llunyana avui però el món del present és fill directe de tots aquells canvis i lluites.