ENIGMA SABÀTIC (81): Històries de llunyans historiadors

Els personatges d'avui potser no ens són excessivament coneguts, al contrari de la dama del darrer enigma. Però ja va sent hora de fer un curset accelerat sobre una terra admirable, immensa, que  encara ens donarà moltes sorpreses de tota mena. Tots ells -i ella- es van dedicar a coses diferents, però sobre tot a una que ens és molt propera: LA HISTÒRIA. Cinc històries d'afeccionats a la història, doncs.

a) Va ser el millor, segons algunes opinions d'entesos, del seu país. Va gosar cantar-les clares a qui manava, defensant un conegut, cosa que va fer que el castiguessin de forma cruel. Tot i que aquell càstig acostumava a comportar perdre la vida de forma autogestionada, ell va resistir, decidit a completar la seva tasca i el seu treball. Tots els historiadors posteriors el van admirar. Va néixer per aquí:

b) Tot i ser una dona, va fer també una tasca històrica important. Era d'una família notable i quan van enverinar el seu germà gran va seguir amb la feina que calia acabar. Va escriure un llibre estil els de la Llucieta Canyà, tot i que més emblemàtic,  amb set consells desenvolupats per a ser una dona com cal, alguns d'ells potser ens sobten avui, però cal entendre que eren uns temps molt diferents. Es va casar molt joveneta i va quedar vídua, va rebre el tractament, important, de venerable. Recordo que en un pel·lícula d'Albaladejo, El cielo abierto, un jove personatge femení diu a un altre de més gran: Viuda y con posibles, el mejor estado para una mujer. Doncs en aquella època encara era més cert, això.

c) El nostre següent personatge no és tan antic, sinó més proper a nosaltres en el temps. El seu pare era un pagès modest però va voler que el fill tingués una bona educació i segons diuen no va ser, en els seus inicis, un alumne excessivament brillant. Es va dedicar a estudiar, a més de la història del seu país, el folklore i els costums quotidians. Va ser admirador i seguidor del nostre primer personatge, l'obra del qual coneixia molt bé. Segur que aquest objecte li encantava, ja que en va estudiar l'època:

d) Precisament en l'època de l'estatueta va viure el nostre següent personatge. Va ser recomanat per un grup de poder molt influent, una colla de senyors als quals se'ls havia controlat la qüestió sexual, a l'estil destraler de l'època, però que sembla que manaven força. Va intentar retirar-se en més d'una ocasió, tip del manaia del moment però no ho va aconseguir. Quan aquest va ser assassinat a ell el va empresonar el nou cap de l'estat, per haver mostrat pena, que ja és gros. Va demanar poder acabar el seu treball, però precisament li van recordar que al nostre primer personatge no l'havien estossinat com calia i havia pogut escriure de forma crítica sobre el poder, així que va morir a la presó. Això sí, un cop mort es van penedir del tracte que li havien donat i el van homenatjar.

e) I un altre també més actual. En aquest cas era un noi de casa bona, va poder llegir molt i tenir llibres a l'abast. Va traduir autors importants estrangers, com Goethe. Tot i el seu origen es va identificar amb els nous corrents polítics que van provocar trasbalsos immensos al seu país, va viure a l'estranger durant un temps, i va tenir un càrrec acadèmic important fins que va morir. Va escriure poemes i teatre i el seu cognom artístic està format pel nom de dos rius de la seva terra, natal, aquesta: 

Espero que gaudiu del plaer del viatge virtual a llunyanes contrades.