ENIGMA SABÀTIC (78): El déu Mart, joiós, l'observava...

Avui el nostre protagonista és plural, un grup de persones dedicades a una tasca que actualment no es troba en el seu millor moment, pel que fa a la consideració social, a l'inrevés del que s'esdevenia en l'època.

Te per nom una paraula estranya, amb reminiscències estrangeres, que a molts de nosaltres només ens suggereix un establiment emblemàtic d'una ciutat estimada i propera.

El fet és que aquesta paraula va lligada a uns homes braus, que van haver d'abandonar el seu país a causa de les seves creences, quan van ser derrotats per un senyor que no els tenia simpatia per raons òbvies.

Potser avui ens semblin estranys i llunyans els seus ideals, però eren altres temps, aquells.

El seu país, a més de la complexa situació política, era pobre. Entre unes coses i unes altres van formar un grup força nombrós i es van escampar per altres països, on defensaven causes semblants a la seva, sovint pagats tan sols amb la subsistència diària, allò que en deien el pa de campanya o de munició.

La ciutat a la qual m'he referit i on es pot dormir al llit retratat, va patir molt a causa de fets bèl·lics, cosa que la va immortalitzar. El nostre grup de senyors va fer molt bona feina en aquell cas i quan fa un temps es va commemorar el tema, una revista de la ciutat es va plànyer del fet que s'havia oblidat la participació d'aquells exiliats en la lluita.

Encara que sembli estrany, un grup català encara existent porta el seu nom.

El cavaller del retrat de jovenet els va acompanyar, d'aprenent. Avui ens és poc conegut, però va tenir molt de pes polític i militar en una època complicada i violenta. Va tenir responsabilitats i la seva vida, com totes, encara més en aquells temps, té llums i ombres.

Precisament va ser l'encarregat d'encalçar dos militars constitucionalistes, un dels quals, per a més embolic, també havia participat en les accions del grup protagonista del nostre enigma.

Aquest va ser detingut i afusellat, i el del retrat va plànyer que no hagués estat prou espavilat com per fugir a França, cosa que sí que va aconseguir el seu company, amb un cognom que, per cert, ens és ben conegut i que pertany a una nissaga remarcable per molts aspectes, no tots positius, ep.

Possiblement el nom del grup vingui del nom de la terra d'on van haver de marxar, un indret conflictiu i amb problemes que encara no s'han resolt del tot, malgrat que les coses semblen anar millorant.

En un poema que homenatja els nostres lluitadors estrangers es menciona un senyor important, que els va comandar en aquella ocasió gloriosa, relacionat a causa de l'honor militar amb...

Precisament el títol del post compta amb algunes paraules que formen part d'aquest poema dedicat al seu valor.

Aquest cavaller també va tenir un nebot famós, militarment parlant. Això de les vocacions professionals sovint va per nissagues. 

Segur que ja sabeu el nom i característiques professionals del grup d'homes ardits i estrangers als quals faig referència al principi i la seva relació amb les imatges.