El nostre protagonista era el Mariscal Joffre, molt honorat, polèmic, català del nord -més o menys- i que a Barcelona van fer presidir uns Jocs Florals en un temps sorollós i accidentat.
La primera fotografia corresponia a Edmond Le Boeuf, Mariscal de França i darrera persona que va portar aquest títol abans del nostre protagonista.
El dibuix humorístic pertanyia a l'Esquella de la Torratxa i il·lustrava l'aura de respecte i temor que desprenia Joffre.
Les dues fotografies següents corresponien a Hanoi i Bamako, indrets on va tenir destins militars colonials el nostre protagonista.
La font pertany a Rivesaltes, el poble natal de Joffre.
La pel·lícula era la gran Camins de glòria, tot un clàssic de visió obligatòria, de l'any 1957, dirigida pel gran Kubrick. Els fets que van inspirar la novel·la d'Humphrey Cobb, de 1935, en la qual es va basar el llibre, no van tenir com a protagonista Joffre sinó un altre militar, però també aquest no va dubtar en castigar els seus soldats quan volien desertar o mostraven covardia. La pel·lícula va estar prohibida durant anys a França, encara molt més a Espanya i va ser un dels títols que es podien veure en aquells festivals de Ceret o Canet d'Adri, de l'època franquista i censurosa.
La següent imatge mostra la seva tomba a Louveciennes, on va adquirir una propietat.
El retrat d'Apeles Mestres fa referència al fet que aquest va rebre Joffre a casa seva i que va ser condecorat per la seva posició a favor dels aliats durant la guerra. No passareu, poema que també va ser utilitzat durant la guerra civil, pertany a aquest autor i en realitat parla de la primera guerra mundial. Els grans autors de la Renaixença van rebre amb grans honors Joffre a Barcelona, on va presidir uns Jocs Florals en els quals la seva esposa va ser la reina.
El taxi francès fa referència a un fet molt conegut de la batalla del Marne, on la manca de vehicles per enviar soldats reservistes al front, davant d'un atac alemany, va fer que es mobilitzessin tots els taxis parisencs. Això ho va organitzar un altre militar important, Gallieni, i va desvetllar gelosia en Joffre tot i que al capdavall ell va ser el protagonista d'un èxit militar que, segons diuen, va comptar amb errors importants de l'enemic més que no pas amb la grapa dels francesos. Crec que al Museu Romàntic de Sitges es troba una pintura mural de Sert que fa referència a aquest fet. Podeu contemplar un taxi d'aquest estil a la nova peli de Woody Allen, per cert, on hi té un gran protagonisme.
Joffre va ser una persona polèmica i controvertida, producte del seu temps. També va ser una mostra de les possibilitats d'ascensió social en l'exèrcit francès. Molt popular, el nomenament de Mariscal va anar destinat a retirar-lo amb honors i evitar controvèrsies a l'entorn dels grans herois populars. A Catalunya se'l va honorar però també la seva vinguda va provocar aldarulls, en una època difícil. Avui mirem amb uns ulls molt diferents aquells èxits militars i aquells herois, en una època en la qual la vida de la gent normaleta tenia encara molt menys valor que en l'actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada