28/5/11

ENIGMA SABÀTIC (70): Dels herois d'abans i de les seves febles grandeses




El nostre personatge d'avui va ser, en el seu temps i en part del nostre, considerat un gran home. Va tenir crítiques, és clar, i va generar controvèrsies, però en general va triomfar, té grans monuments, carrers, escoles, avingudes i de tot i més. No crec que a la seva pàtria oficial ningú qüestioni si cal canviar o no el seu nom de tants indrets. També pels nostres verals hi ha carrers dedicats al seu record, per cert. En aquests temes sempre ens deixen arrossegar pel cor i la proximitat geogràfica, i condemnem Espartero però perdonem Prim, per exemple, tot i que ambdós ens bombardegessin els avantpassats.


Fa poc s'ha detingut, acusat amb fonament de molts disbarats en una guerra recent, un senyor d'una fusta i professió semblants a la del nostre protagonista, però els temps han canviat i tot plegat també depèn de si guanyes o de si perds. En unes altres circumstàncies i amb un altre resultat final, no victoriós, el nostre home podia haver acabat igual, de mèrits ja en va fer, ja. De tota manera, la mitologia històrica que hem patit, sobre batalles, guanyades i perdudes, ha condicionat la nostra percepció de la feina d'aquests personatges durant anys i panys.


Va viatjar per motius de feina molt sovint. De fet, en aquests viatges era on es conformava on bon currículum professional i és que els viatges ensenyen molt. Aquests viatges no eren ben bé turístics.

Va tenir una gran relació amb nosaltres, literària, social i política i en una ocasió ens va visitar poèticament i les floristes de la Rambla van cobrir de flors, literalment, la seva estimada esposa. Va desvetllar un immens i massiu entusiasme popular, tot i que la seva visita també va comptar sorolls de protesta de caire reivindicatiu que no van acabar del tot bé i que va obligar a posar-li escorta. Sempre hi ha algun arrauxat que ens vol amargar els grans moments de la història, ni que sigui de la història literària o futbolística, què hi farem. Cal dir, però, que les protestes van ser sonades però minoritàries i que se'l va rebre com al que llavors es consideraven aquests senyors: un heroi. El bo i millor dels nostres intel·lectuals i artistes ja l'havien anat a visitar per homenatjar-lo en alguna ocasió. Les referències biogràfiques oficials n'expliquen, en general, les grandeses i n'obliden els disbarats.



Plorava, diuen, en la nostra llengua. No sé si plorava gaire. Aquests grans homes del passat i del present tenen un problema: creuen que fan el que han de fer i no senten cap mena de remordiment per haver complert el seu deure, un deure que comporta estossinaments indiscriminats d'enemics reals o suposats o dels seus mateixos subordinats si mostren feblesa, covardia o ganes de guillar. Una pel·lícula excel·lent, prohibida a casa nostra i a la seva durant anys, mostrava la realitat de la situació en la qual va assolir la fama, tot i que la història no es va inspirar en aquest senyor sinó en un seu col·lega. En ella es mostra la realitat de la misèria bèl·lica i la desesperació de la pobra carn de canó que no pot fugir ni sobreviure. De fet, el servei a la causa era obligatori i qualsevol feblesa, deserció o allò que en diuen covardia eren castigades amb la mort ràpida, exemplar i contundent.



El nostre home va morir, diuen, expressant el seu gran amor a la seva esposa i manifestant que mai no havia fet mal a ningú, cosa que mostra que estava ben convençut dels valors que havia defensat. Franco no va dir res en morir, que jo sàpiga, però potser pensava el mateix, perquè en aquesta professió em temo que es perd el sentit de la realitat amb molta facilitat, sobretot quan l'èxit corona l'empresa pertinent.


Malgrat tot, els darrers honors que se li van concedir anaven destinats a apartar-lo de la primera fila del poder, com sol passar sovint. Els governants utilitzen aquests herois segons els convé i quan cal els amaguen i substitueixen canviant alguna cosa per tal que res no canviï massa. Tot i que estaria bé un món on aquests professionals no fossin necessaris em temo que això està molt lluny encara del nostre present. Ha canviat, això sí, la percepció dels seus triomfs i l'entusiasme que desvetllen. I fins i tot, al menys en teoria, la seva feina té avui altres lectures més positives.



Teniu com a pistes moltes imatges. Indrets i personatges relacionats amb el nostre protagonista, un acudit, una imatge de la pel·lícula mencionada i una fotografia final d'un vehicle que va  possibilitar una mena de miracle bèl·lic en una època en la qual ja era molt improbable que es presentés, per exemple, Sant Jaume en una batalla a ajudar els bons, com s'havia esdevingut en d'altres segles amb més fe abrandada. Calien d'altres mides més efectives i un altre col·lega seu, amb el qual es van tenir enfrontaments i gelosies, va endegar una processó curiosa que fins i tot en un museu nostrat hi té una referència pictòrica.

5 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

R Casas ...curiós...¿ Gobierno de Vichy ? G Petaín ?....

Júlia ha dit...

Vas bien, pero has de retroceder un poco más Miquel...

Anònim ha dit...

Julia, va de la primera guerra mondial.
El cotxe representa els taxis francesos que van anar a la Batalla del MARNE.
la "penicula" es SENDEROS DE GLORIA.
El que no trobo es el General, es Joffre?
Una abraçada.
castillo

Orio43 ha dit...

El protagonista
Josep Joffre
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Joffre

Imatge 1- anterior en el càrrec
Edmon Le Boeuf (Mariscal de França)
Imatge 2- dibuix
Dibuix humorístic de l'Esquella de la Torratxa que il•lustra l'aura de respecte, o por, que desprenia Joffre

Imatge 3- feina 1
Aquesta no la trobo

Imatge 4- feina 2
Bamaco on va muntar una línia de ferrocarril

Imatge 5- font poble
Font del municipi de Ribesaltes

Imatge 6- peli
Camins de glòria (molt bona s’ha de veure)

Imatge 7- tomba
La seva tomba a Louveciennes

Imatge 8- relació poema
Retrat de Apeles Mestres autor de l’himne “No passareu” fet per Ramon Casas
http://www.artsilletres.org/materials/materials017amestrespresentacio.htm

Imatge 9- cotxe emblemàtic
Taxi de la Marne (Renault AG1 Landaulet)

Sort que vaig estudiar francès a can Nolis.

Anònim ha dit...

CREC QUE PARLES DEL MARISCAL JOFFRE,FILL DE PERPINYA,HEROI DE DUES GUERRA,BE AIXO D'HEROI VA SEGONS SI GUANYES O PERDS,EN SEMBLAR RECORDAR QUE LA SEVA ESPOSA FOU REINA D'UNS JOCS FLORALS A BARCELONA....VAIG BE.
JUGANT