ENIGMA SABÀTIC (68): Magnífics magnificats i dames conspiradores

Defalleixo a la muntanya de la pena/ on sospiro i gemego nit i dia/ em pregunto quin destí m'espera/ ara que la meva estimada se n'ha anat...

Un home molt poderós, d'un temps en el qual el seu imperi era una gran potència política i econòmica, va dedicar aquestes paraules tan sentides a la seva esposa, quan aquesta va morir, una de les tres que se li coneixen oficials i, en tot cas, la preferida. Ja li havia dedicat altres poemes, per cert.

Aquest senyor era aficionat a escriure poemes, però també a endegar lleis de tota mena. També tenia una gran afició a conquerir territoris i territoris.

Ella era una dona estrangera i va arribar a tenir un gran poder. Va aconseguir que un dels seus fills fos l'hereu, en lloc del més gran, a qui tocava ser-ho. Aquest, víctima d'una intriga o potser perquè, efectivament, havia conspirat, va ser assassinat per ordre del seu pare.

El regnat va estar ple de batalles, lluites i conquestes, tractats d'amistat oportunistes i estratègies diverses dels monarques de l'època, en relació amb el nostre protagonista.

La gran personalitat del nostre rei-poeta, un home intel·ligent, va fer que fos molt hàbil a l'hora de triar els seus col·laboradors i va tenir sempre més en compte la vàlua personal que no pas el seu origen. També va prendre mides importants respecte a l'educació dels nois del seu regne o per captar personal pel repoblament, amb lleis que afavorien sectors populars.

Va protegir les ciències, la filosofia, les lletres. Va viure molts anys per l'època. Els seus descendents més propers no van estar a l'alçada. Al fill li van atorgar el sobrenom de borratxo i el nét va fer escanyar dinou germans seus per tal que no li disputessin el poder, tot i que les intrigues femenines van ser molt importants en el rerefons polític d'aquests personatges. Cal dir que l'eliminació de fills o germans per tal d'evitar problemes era una pràctica habitual en el context de l'època.

Per a les nostres contrades ells van representar durant dècades els enemics naturals tot i que en diferent grau, segons convenia. En temps del fill es va esdevenir un fet important, bèl·lic, que ens toca de prop, sobretot a causa d'una imatge religiosa que ens és ben coneguda.

Tot i els alts i baixos i els molts problemes, aquest imperi va durar com qui diu fins fa quatre dies, intentant modernitzar-se i adaptar-se als canvis, fins al temps de la propera tertúlia, vaja. El poder mundial anava canviant els seus punts d'equilibri i força i les potències emergents van fer tot el possible per acabar-lo d'esmicolar.

Qui va ser el nostre protagonista? I la seva estimada? I el seu imperi?

Una pista per a interpretar, etimològicament parlant: