SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 64: Winnipeg, el vaixell de l'esperança

Com que imaginava que aquesta setmana no seria massa adient per a cercar enigmes vaig recórrer a un de fàcil, ja que fa pocs dies havia parlar al blog de l'espectacle que me'l va inspirar.

Feia referència, efectivament, al vaixell Winnipeg, que va portar molts refugiats republicans a Xile, després de la guerra civil. Sobre aquells fets s'ha conformat un espectacle poètic-musical que jo vaig poder veure al Saló de Cent i que ha fet un llarg viatge ja per Amèrica. En aquest muntatge hi han participat els actors Jaume Comas, autor del guió i Carles Sales. També hi han actuat el cantant Lucho Roa i el compositor i intèrpret de guitarra clàssica Eulogio Dávalos, que l'ha dirigit.

Les imatges corresponien al llac Winnipeg, canadenc, que també dóna nom a una ciutat, al mateix vaixell i a Dèlia del Carril, segona esposa de Neruda. El tema va tenir també punts espinosos, doncs sembla que Neruda va donar preferència a persones de filiació comunista més que no pas a anarquistes, però això en l'època no és estrany, ja sabem que dins del mateix conflicte armat hi va haver divergències que es van resoldre de forma molt violenta entre uns i altres. En tot cas, tots els partits van prioritzar persones de la seva ideologia, a l'hora de les ajudes. Tot i amb això hi havia alguns anarquistes, segons testimonis de supervivents. 

Neruda hi va tenir un paper molt rellevant, però també hi van col·laborar d'altres persones, entre les quals de forma molt activa Dèlia del Carril, a qui pertany la fotografia del post. Anys després Neruda l'abandonaria per Matilde Urrútia a qui també va traicionar posteriorment. Sobre Neruda hi ha molta mitologia que ell mateix va contribuir a desenvolupar de forma adient i caldria una biografia planera i objectiva sobre el personatge. Dèlia del Carril, per qui Neruda també havia deixat la seva primera esposa, havia aparcat la seva carrera de pintora per donar-li suport, per cert. Després la va reprendre i va viure més de cent anys. Sobre el poeta, ha qui diu que aquell llibre Confieso que he vivido s'hauria de titolar Confieso que he mentido. En tot cas, tot això no li treu mèrit pel que fa als fets del Winnipeg, només serveix d'advertència a les senyores disposades a sacrificar la seva vida per un home brillant i abassegador!!!