ENIGMA SABÀTIC (64): Un creuer gens turístic

Aquest bonic paisatge i aquest vaixell tenen una cosa en comú. Fan referència a una història d'aquelles que ens agraden tant, relacionada amb la salvació de molta gent desesperada.

El responsable del tema va ser un senyor famós, mort fa anys, d'un país acollidor però que també va tenir els seus anys negres, molt negres. Aquest cavaller tenia certa tendència a automitificar-se i a fer, diuen, confessions no del tot sinceres. Per això hi ha qui de tot plegat n'ha fet una certa lectura crítica i creu que a l'hora de l'ajuda no va esdevenir del tot desinteressat i va triar els seus, políticament parlant. Al capdavall, qui no ho faria? Eren temps difícils, tràgics, complicats. Potser encara no sabia que els seus, estatalment parlant, tampoc no eren el que semblaven.

En tot cas, avui es recorda aquell fet amb admiració devota, gràcies a aquell viatge molta gent va poder tornar a començar, després del desastre.

En el mogut dia de la República actual vaig sentir parlar -i molt bé, en tots els sentits- d'aquesta història, per part de dos senyorassos actors, un d'ells es dedica avui, en la ficció, a la restauració televisiva, tot i que en la seva joventut esbrinava misteris, i l'altre es va dedicar fa temps, també televisivament parlant, al transport de proximitat. És trist que amb el currículum que tenen ambdós hagi de fer referència al seu pas per la tele per identificar-los, però així és la vida i la popularitat dels nostres temps.

Una pista sobre el primer protagonista: nosaltres, els d'aleshores, ja no som els mateixos... I encara una altra, d'aquelles que m'agraden a mi, va tenir un gran amor, la seva segona dona, a la qual va ser infidel amb el temps i les circumstàncies, de forma mediocre i barroera. Aquesta dama, tot un caràcter, una gran artista, no va acceptar un arranjament que el senyor li va proposar en el sentit: tu continuaràs sent la reineta de la casa i jo faré la meva discretament. Tot i tenir vint anys més que el seu amor traïdor, el va sobreviure amb gran dignitat.

Avui faig l'enigma breu i, crec, senzill: A què fan referència les imatges i qui va ser el senyor del qual parlo? 

Si, a més, endevineu els actorassos, matrícula d'honor.