Sofonisba Breckinridge

Quan estava redactant l'engima sobre la Sofonisba cartaginesa em vaig ensopegar amb aquesta dama, per a mi, fins aleshores, desconeguda, ho admeto. Sofonisba Anguissola, la gran pintora, havia estat també una gran desconeguda fins fa, com qui diu, quatre dies, fins al punt que alguns dels seus quadres s'havien atribuït a d'altres pintors. Avui comptem amb moltes reproduccions de la seva obra a la xarxa i amb un gran nombre de publicacions que hi fan referència, afortunadament.

La dama del retrat és Sofonisba Breckinridge i va néixer en el sud dels Estats Units, el 1866, en el sí d'una família benestant i liberal. Sovint tenim el clixé d'un sud americà molt més conservador en general que el nord, però no és així  de forma absoluta, sovint les coses són molt més complexes i diverses del que ens expliquen els manuals o les rutes històriques.  La biografia de Breckinridge, amb la seva gran aportació al feminisme i a molts altres temes socials és encara poc coneguda pels nostres verals.

El seu pare creia que les dones havien de comptar amb una educació profunda, tot i que acabessin per maridar-se, com tocava. Va donar a la filla una bona formació de base i tot i que no va estar d'acord amb la seva decisió d'estudiar dret, va respectar-la. Va ser aquesta la primera dona en assolir el doctorat de Ciències Polítiques per la universitat de Chicago. A partir d'aquí s'aniria involucrant en la defensa dels febles i oprimits, amb una atenció especial a la situació de la dona, que sovint havia de tenir cura de la família i treballar moltes hores, a causa de les grans mancances que patien les classes més desafavorides. Va estudiar la situació dels negres, dels immigrants, dels infants, la misèria dels salaris, les males condicions dels habitatges i molts d'altres temes que encara avui no estan resolts però que en aquella època poca gent important considerava prioritaris. L'any 1933 el president Roosevelt va reconèixer la seva aportació amb càrrecs i responsabilitats. Va morir l'any 1948, el mateix en el qual, després de la segona guerra mundial, es va consensuar la Declaració dels Drets Humans.

Sovint es parla de forma molt frívola dels Estats Units i les seves aportacions culturals però moltes idees innovadores van arribar a Europa a través dels seus sectors compromesos i actius, tot i que després, com sol passar, les etiquetes es posessin sovint on no tocava.