La protagonista de l'enigma era Madame Royale, la filla de Lluís XVI i Maria Antonieta, Duquesa d'Angulema: Maria Teresa de França. Maria Teresa va ser acollida amb gran alegria, tot i ser noia, ja que era la primogènita de la parella, que havia passat uns anys sense fills.
La primera fotografia pertany a la ciutat de Viena, amb el Danubi, a prop d'on va morir la princesa i on també va viure un temps de joveneta, després d'haver pogut sortir de França.
La noia jove era, efectivament, Zita, darrera emperadriu imperial, personatge que es repeteix, de molt gran, a la fotografia amb el Papa. Zita estava emparentada amb Maria Teresa, ja que era descendent d'un seu nebot.
L'altra dama era Lluïsa Maria d'Artois, neboda de Maria Teresa, amb qui va viure durant força temps, el mateix que el seu germà, Enric d'Artois.
L'escut amb Sant Jordi pertany a Lituània, país on va viure Maria Teresa amb un seu oncle, amb el fill del qual, cosí seu, es casaria.
La imatge de la biblioteca pertany al monestir franciscà de Kostanjevica (Nova Gorica), en la cripta del qual està enterrada amb el seu marit.
I la darrera imatge pertany al poblet de Càldegues, que pertany al municipi de Bourg Madame que em va inspirar aquest enigma. Bourg-Madame té dos noms, l'original i més conegut és La Guingueta o La Guingueta d'Ix. Napoleó havia exiliat a Barcelona el Duc d'Angulema, marit de Maria Teresa, i després de la derrota de Waterloo aquest es va instal·lar a Puigcerdà. A La Guingueta van voler fer una bona rebuda a aquell Borbó destacat ja que era el primer poble francès que va trepitjar. La gent del poble en volia dir Bourg-Angoulême, però el duc va voler que en homenatge a la seva esposa es digués Bourg-Madame, ja que el títol oficial de la princesa era Madame Royale.
Maria Teresa va tenir una tràgica joventut, després d'una infantesa privilegiada i la seva vida va estar durant molt de temps pendent d'un fil, tot i que els revolucionaris la mantenien com a ostatge. No va saber el que havia passat amb la seva família, llevat de la condemna del pare, Lluís XVI, fins molt després. Va restar un any completament aïllada en una presó amb un forat per on li passaven el menjar. Després de la caiguda de Robespierre va poder abandonar França. Haurien d'haver estat reis després de la mort de Carles X, però el cosí, Lluís Felip, un home més d'acord amb els nous temps, els va trair i, de fet, es considera que ho van ser durant vint minuts, més o menys. Lluís Felip, que havia estat revolucionari, no va poder fer front, però, a les revoltes i barricades de 1848, que van obrir el camí a la Segona República. Maria Teresa, molt religiosa, va intentar viure de forma retirada i tranquil·la, amb el seu marit i tenint cura dels nebots, després de tants trasbalsos.
1 comentari:
Ostres ¡¡¡ Ni ideia . Gracies. Salut
Publica un comentari a l'entrada