El nostre personatge principal, fil conductor de l'enigma, era el gran Pi i Margall, injustament oblidat. Jo, que sóc federalista, em sorprenc en escoltar comentar actualment que el federalisme està superat. En tot cas crec que ens caldria retornar a molts aspectes polítics i ideològics d'aquest gran senyor que no va tenir massa sort. El títol de l'enigma feia referència al pare de Pi, teixidor assalariat.
Els problemes que no es resolien van portar a la selecció de personal i recerca d'un nou rei. Els candidats més importants, dels quals vaig posar la imatge, van ser:
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro
Antonio María de Orleans,Fernando II de Portugal
Leopoldo de Hohenzollern Sigmaringen.
Amadeo Fernando María de Saboya
Com és sabut l'escollit va ser Amadeu, propiciat per Prim, que va tenir un regnat curt i complicat però que era una persona prou vàlida per al que havia de fer, considerant les circumstàncies. La seva figura s'ha comparat en certs aspectes amb la de Josep Bonaparte, el mal anomenat Pepe Botella. Eren reis que podien haver modernitzat el país si els haguessin deixat fer, però van resultar impopulars i es van veure obligats a marxar.
Com també és prou sabut, al final es va demanar el retorn del fill d'Isabel II, Alfons XII, un candidat al qual ni tan sols s'havia pres en consideració en la selecció anterior. I va venir... la Restauració.
El quadre reproduït és Meditació al jardi (1865) , i mostra a Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills. El va pintar Gustave Courbet. Pi i Margall va està molt influenciat per Proudhon, a qui va conèixer i a qui va traduir, esdevenint així un dels primers propagadors de les idees anarquistes a Espanya.
La dama és Olimpia de Gouges, condemnada a mort a causa de les seves idees humanistes i federalistes, properes als girondins, i d'aquí ve la relació. Olympe de Gouges, Maria Gouze, va ser un personatge immens, feminista avant la lettre, autora de la declaració dels Drets de la Dona, antiesclavista, que es va trobar amb grans dificultats des de molt jove i que va arribar a tenir un gruix intel·lectual remarcable. Republicana, es va oposar a la condemna del rei Lluís XVI, i a les violències i execucions del Comité de Salut Pública. Per tot plegat, sense tenir dret a un advocat, va ser condemnada a mort i guillotinada el 1793. La seva figura va patir la misoginia de l'època i de la posteritat fins fa, com qui diu, quatre dies, en la qual el moviment feminista la va reinvindicar i a França es va posar el seu nom a diferents indrets i institucions. Tot i amb això, Chirac, assessorat per l'historiador Decaux, va refusar la proposta d'incloure el seu nom al Panteó de francesos il·lustres, qüestió aquesta que encara resta pendent.
Felicitats a tots els participants habituals que han respost de forma exacta i reeixida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada