Hi havia una vegada una sueca, un espanyol i una francesa, tots tres molt allunyats dels tòpics vigents. Les seves vides es van veure relacionades pel fil conductor d'una ideologia que no va agradar gens als poders establerts i que estudiosos posteriors han relacionat amb corrents místiques orientals.
La sueca va tenir una vida moguda, viatgera i complicada. El cinema va tergiversar absolutament la seva història en una pel·lícula molt famosa, en la qual qualsevol semblança amb la realitat és una total coincidència, però protagonitzada per una parella aleshores de culte. La sueca de ficció també, com la de la història, va voler abandonar en un moment determinat la vida pública, per cert, i ho va fer de forma força més discreta que no pas l'autèntica.
L'espanyol era un bon home que es va veure forçat, sota tortura, a admetre els seus suposats errors i que mai no va poder retornar al seu poble, el de la fotografia, com hauria desitjat, després de patir força. Veient com es van comportar amb ells alguns dels seus amics resulta inevitable pensar: 'amb amics així no em fan falta enemics'.
La francesa era també una bona dona. La seva vida podria ser tot un exemple de soferta santedat. Per sobreviure en èpoques passades calia una bona dosi de fe i d'esperança. La vida la va sacsejar i maltractar però ella, exemplar i sacrificada, es va refugiar en la religió. Va néixer al lloc de la segona fotografia.
La relació entre tots tres ve donada pel fet que la sueca va ser, en algun moment, seguidora de les idees de l'espanyol, encara que es va decebre quan va saber que havia abjurat -sota tortura- dels seus 'suposats' errors. La francesa també va ser una seguidora d'aquestes idees i això li va comportar molts maldecaps. Ella, però, sí que es va poder retirar en els seus darrers anys a la tranquil·litat d'un poblet, encara que va estar molt de temps empresonada i també obligada a 'retractar-se'.
Sorprèn comprovar que, amb tot el que van passar, tots tres van morir de mort més o menys 'natural' i passats els seixanta anys, ja que en l'època era una bona mitjana.
Les idees en qüestió aixì com les d'altres pensadors propers han inspirat també literatura, com en el cas de l'autor d'aquest poema:
Cuando te veo así, mi cuerpo, tan caído...
Cuando te veo así, mi cuerpo, tan caído
por todos los rincones más oscuros
del alma, en ti me miro,
igual que en un espejo de infinitas imágenes,
sin acertar cuál de entre ellas
somos más tú y yo que las restantes.
Morir.
Tal vez morir no sea más que esto,
volver suavemente, cuerpo,
el perfil de tu rostro en los espejos
hacia el lado más puro de la sombra
Avui, doncs, hem navegat per mars més espirituals. Es tracta d'endevinar, en un primer nivell el nom de la sueca, l'espanyol i la francesa i del corrent espiritual que els va relacionar.
Si voleu aprofundir en temes circumstancials també podeu mencionar l'actriu sueca que va interpretar una història idealitzada de la sueca i el poeta influenciat per les idees de l'espanyol.
4 comentaris:
La sueca: Cristina de Suecia
L’espanyol: Miguel de Molinos nascut a Muniesa (Teruel) creador del quietisme
La francesa: Jeanne Marie Bouvier de la Motte Guyon
Aprofundiment:
poeta: José Ángel Valente
http://amediavoz.com/valente.htm
pel•lícula : Greta Garbo a La reina Cristina de Suecia
http://www.filmaffinity.com/es/film841197.html
La reina Cristina de Suècia - Greta Garbo
Miguel de Molinos
i la francesa: Jeanne Marie Bouvier de la Motte Guyon
els uneix el quietisme,
Un altre espanyol de ficció és John Gilbert, que és l'ambaixador espanyol a la peli de la reina Cristina de Suècia, adoro a Jhon Gilbert i la seva vida tan turmentosa. La Peli "The big parade" m'encanta, vaig fer un treball a la uni sobre la peli i és dels treballs que més m'ha agradat fer, normalment quan fas un treball no deixa de ser un refregit de temes en canvi interpretar la història a partir d'una peli no és tan habitual, però no tan interpretar l'època de que tracta la peli sinó el moment en que es va fer la peli, Per exemple no la setmana tràgica a partir de la ciutat cremada, sinó l'època quan es va fer la peli, el moment de la transició, etc, etc, ... quin rollo estic explicant.
Hola a tots, bé l'enigma és el següent:
- La sueca: la reina Cristina de Suecia (1626-1689).
- L'espanyol: Miguel de Molinos Zuxia (1628 - 1696) religiós.
- La francesa: Jean Guyon (1648-1717).
Els unia el corrent espiritual dit molinosismo, que venía del Miquel de Molinos.
L'actriu sueca: Greta Garbo
El poeta: José Angel Valente.
Com veieu soc un telegrama, tinc molt poc temps. Ara que aquesta vegada no ens has fet endevinar les fotos i jo havia buscat les dos primeres: Muniesa d'on era el Miquel de Molinos i Montargis d'on era Jena de Guyon. Per cert el vaixell tenía a veure amb la fotografía de la película de la Greta Garbo que ella està a dins d'un vaixell mirant l'horitzó?
Bé, demà ens tornem a veure a les tertúlies, que xuliiiii
Mercès a tots tres per participar amb tant bons resultats, veig que la cosa no s'anima però, vaja, continuarem amb els enigmes dedicant-los, com feia Joan Ramon Jiménez amb els poemes 'a las minorías, siempre'.
Publica un comentari a l'entrada