11/9/10

ENIGMA SABÀTIC (33): Riques, poderoses i, no obstant, marginades


Reprenc els engimes amb el número 33, ja que compto també els dos que he penjat sobre els carlistes. Miraré que siguin més senzillets. Com que va bé meditar una mica en temes espirituals, en arribar la tardor, començarem amb un tema relacionat amb el més enllà però també amb el més aquí.

Avui no parlaré de la diada, ja que vam dedicar-hi una tertúlia, malgrat que fora adient. Fa un temps vaig sentir parlar d'una senyorassa catalana, rica i vídua, el millor estat per a les dones del passat, la veritat. Malgrat el seu poder i els seus diners no va poder fer el que volia, formar part d'un gran poder paraestatal, amb terrenys a l'altre món per urbanitzar i que va assolir un gran èxit per molts motius: oportunitat, bons padrins, grapa del fundador i una gran habilitat per acollir la diversitat intel·ligent. La senyora en qüestió és una de les dues dames d'avui.

Ells van formar un grup de poder etern que encara té una gran importància i bones perspectives de futur, àdhuc d'eternitat. Odiats, admirats, lloats, bescantats. Han evolucionat i han comptat amb sectors ideològicament molt diferents. En els seus inicis hi va haver alguns intents femenins d'encetar una branca femenina del grup, cosa que s'havia permès en d'altres grups semblants.


Una de les senyores que ho va intentar ho va aconseguir de forma una mica estranya, va haver de constar en els documents del grup amb nom masculí, que ja és gros. No van gosar dir-li que no per raons òbvies car tot té un límit i fins i tot un preu.


L'altra senyora, catalana, que havia ajudat el fundador amb diners i consells, independent i amb calerons, va fer fins i tot una excursió a la capital de tot, per veure el màxim responsable, anava amb dues amigues i amb molts baguls i servidors, però, que si quieres arroz, Catalina. Aquesta senyora va quedar molt decebuda i enfadada amb el seu amic, a qui havia ajudat tant. Avui potser seria una catalana universal i, en canvi, és poc coneguda, ves.

A veure si n'encerteu el nom, d'aquestes dues dames emprenedores que no van poder ser el que haurien volgut malgrat que una d'elles ho aconseguís de forma singular i amb un canvi de sexe virtual.


Aquell Bill Gates de l'esperit, avant la lettre, que havia fet diferents estades per les nostres terres, va fer constar de forma explícita i redundant que no volia saber res amb fèmines in secula seculòrum. I així, fins avui, en aquest gran grup de poder només hi ha hagut senyors, encara que els seus centres s'han obert en els darrers anys a les dames estudioses i brillants, com ha de ser. Mireu, fins i tot em cauen bé, aquesta colla de senyors. No pas tots, però sí uns quants.

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

no el sé...ho sento

Gregor ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Gregor ha dit...

Una es Juana de Austria, que com a Jesuïta era Mateo Sánchez (aunque en cartas muy posteriores usara el seudónimo de Montoya) (http://es.wikipedia.org/wiki/Juana_de_Austria)

Aquesta dona he vist que està enterrada a Las Descalzas Reales de Madrid, un monestir situat al centre de Madrid i que es una passada de maco, i on crec que també està enterrat aquell senyor que era pretendent a la corona de França en ple segle XX, don Alfonso de Borbón. (seguint la terminologia del llibre de la tertúlia, un legitimista). Tornant a la Joana d’Austria, aquesta era la mare del rei Sebastià de Portugal, rei que va morir com ens deia un profe de la uni “fent l’imbecil a l’Africà”, i que va convertir a Felip II rei de Portugal, encara que això ja és de l’altre llibre.

La altre dona va ser Isabel Roser, que després d’ajudar al Nacho aquest li va dir que no volia saber res d’ella ni de les dones: “El fundador recomienda siempre la “reserva”, en el trato con las mujeres. Sugiere a los confesores “despachar rápidamente a las mujeres, sobre todo si son devotas”, pero desaprueba la propuesta de que ningún sacerdote de menos de treinta y seis años pudiera confesarlas”. (http://www.oni.escuelas.edu.ar/2004/corrientes/621/espa%C3%B1a_en_el_s__xvi_aparicion_de_la_campa%C3%B1a_de_jes%C3%BAs.htm)

Bon enigma inicial

Gregor

Orio43 ha dit...

Una d’elles la més influent era la filla de Carles I, Juana d’Austria que va ingressar amb el nom de Mateo Sánchez.

La catalana, vidua i rica, era Isabel Roser que va aconseguir ser-ho per un temps, junt amb les seves acompanyants a Roma. aixi consta a la web d’Espanya del jesuïtes:
“Por supuesto son muchos los que vivieron durante algún tiempo en la Compañía. Su número puede calcularse entre 100.000 y 120.000 hombres, y tres mujeres (Isabel Roser, Lucrezia di Brandine, y Francisca Cruyillas)”.

http://www.jesuitas.es/pages/compaF1EDa-de-jesFAs/en-la-historia.php

i tota una reina no pot constar en la història del grup depoder etern pel canvi de sexe virtual.

M’ha costat arribar a la solució, però la satisfacció quan ho he aconseguit ha estat més gran.