ENIGMES SABÀTICS (21): L'home que sabia convèncer

El nostre protagonista va ser un polític de vida moguda, encara que potser no tant com la d'en Garibaldi. Va tenir poder i el va exercir en diferents ocasions. En els complicat temps en què va viure fins i tot va arribar a estar condemnat a mort, però se'n va sortir, encara que, de moment, va haver de fugir a França, on, per cert, com qualsevol persona de l'època amb una mica de cultureta liberal, va ingressar a la maçoneria. Va tenir bona relació amb un personatge català també molt important i fins i tot, avui, controvertit, de tràgic final.  Per cert, un seu oponent polític també va acabar malament, eren temps complexos.

Quan jo era petita, en el llenguatge popular encara es feia referència al cognom d'aquest senyor, quan algú era espavilat i una mica murri, i, sobretot, s'explicava bé, ja que la retòrica va ser un dels seus dons més evidents. Es deia, per exemple: ui, aquest, és un...... Tant és així que jo, en la meva infantil ignorància, em pensava que el seu era el nom d'algun animaló, com quan diem que una persona és un linx, un mussol, o una anguila.

Amb aquest primer acudit, La Campana de Gràcia inaugurava un d'aquells annus horribilis hispànics. A veure si en deduiu el text, que he esborrat, i identifiqueu els tres éssers vius que hi estan representats.

En el temps d'aquest personatge van passar coses estranyes, arrauxades; cada dia passava alguna cosa, de fet, que comportava canvis en el govern i el malestar s'estenia per tot arreu, crisi, guerres civils, bullangues, endarreriment... Un dels fets més sorollosos el va protagonitzar un cavall, però no penseu pas que era el cavall de Cal·lígula, de nom Iniciatus, el qual aquell emperador tan peculiar -per dir-ne d'alguna manera- sembla que va arribar a nomenar cònsul. De cavalls mítics, històrics i protagonistes n'hi ha una pila, a més del contemporani del nostre personatge. Sobre aquest cavall hispànic s'han fet molts acudits. Durant la transició, sempre amb la por de l'espasa de Damocles al damunt, es van fer acudits diversos que comparaven aquells temps i els del present, avui ja passat, fent referència al cavall, sobretot amb motiu del 23-F, en el qual no hi va haver cavall però sí una entrada espectacular a les Corts, com és sabut.

La pintura mostra a Damocles i no té massa a veure amb el tema, és per fer bonic, però si aneu a l'enllaç coneixereu la història o llegenda sobre aquesta famosa espasa, tan perillosa... Per cert, els fets que van donar lloc a la celebració posterior de la festa de l'1 de maig van passar també, si fa o no fa, en època d'aquest personatge. No cal dir que a casa nostra el moviment obrer es trobava a les beceroles, encara.

Sigui perquè els temps abalteixen les rauxes o perquè poca cosa més es podia fer en aquell moment, el nostre personatge va acabar per intentar contemporitzar i col·laborar en governs més convencionals que els anteriors i en un intent de pacificar el país, cosa que es va aconseguir durant poc temps, que sembla que això de restaurar i transicionar tampoc no és nou. Va tenir condecoracions i títols, es va casar i va tenir dos fills, noi i noia.

Per cert, com quan les coses van mal dades va bé recórrer a les glòries del passat, reals, inventades o manipulades, amb motiu d'una celebració nacional es va fer un trasllat una mica macabre -això de remenar ossos de difunts sempre dóna prestigi, pel que sembla- al qual fa referència aquest altre acudit de la mateixa revista, alguns anys més antic que el d'abans.

En resum, i per no allargar la qüestió:

a) Qui és el personatge misteriós que tan bé s'explicava?????

b) A quins fets fan referència els acudits reproduïts?

c) Quin poblet és el de la fotografia, on es troba, i quina relació té amb el personatge?

Se li van dedicar carrers a diferents ciutats d'Espanya. No em puc estar de reproduir aquesta emblemàtica fotografia que mostra un d'aquests carrers als quals va donar nom, en aquest cas és a prop d'on va néixer. No sé si la botiga de La abundancia amb les seves fines menges encara existeix, és possible que no o que fins i tot hagi canviat de nom, qui sap.