La protagonista de l'enigma era Anita Garibaldi, primera dona de Giuseppe Garibaldi. La primera imatge reflecteix un paisatge de Riogrande do Sul, en concret, Gramado. Garibaldi va viure durant un temps en aquesta part del Brasil.
La segona fotografia pertany a la ciutat de Niça, on Garibaldi va néixer. Niça pertanyia en aquella època al regne del Piemont, que més endavant, per diferents avatar bèl·lics i polítics va quedar repartit entre França i Itàlia.
El raïm era de la varietat Ribeiro i feia referència al cognom de soltera d'Anita. En Toni ha trobat, com en d'altres ocasions, casuals explicacions molt interessants.
Els símbols maçònics venen del fet que Garibaldi va ser maçó i també ho va ser Anita.
Sobre les altres referències, dos municipis de Brasil homenatgen l'esposa de Garibaldi, molt popular allà: Anita Garibaldi i Anitàpolis.
L'altre paisatge és de Caprera, illa on es va retirar Garibaldi, desenganyat de com es desenvolupava la política italiana. El personatge de Garibaldi té llums i ombres i sembla que va poder comprar aquesta illa gràcies als fons recollits en saqueigs, que ell mateix admetia com a necessaris, allò que avui en diem danys colaterals.
La imatge del darrer personatge pertany a Ciro Menotti, patriota italià executat, el nom del qual va triar Garibaldi per a un dels seus fills, Menotti. També un altre fill, Ricciotti, portava el nom d'un heroi de la pàtria, Nicola Ricciotti. Clelia, filla de la darrera dona de Garibaldi, va escriure un llibre sobre l'heroi que compta amb una interessant web.
El nom de la peça de vestir feia referència a la garibaldina, brusa ideada per Anita, que va ser molt popular. També el nom de camises roges prové de la vestimenta garibaldina. El producte perillós de la nostra infantesa van ser els mistos garibaldis, una mena de petards que es fregaven a les parets i espetegaven. Eren molt verinosos, ja que es fabricaven amb fósfor blanc, i van causar força morts d'infants. S'havien prohibit ja l'any 1963 però no es feia massa cas del tema fins que a principis dels setanta van provocar altra vegada la mort d'uns nens i es van retirar de forma definitiva.
Si consulteu els enllaços us sorprendeu de la llarga vida, plena d'aventures, de Garibaldi. I també del tarannà de la seva dona, aquesta va tenir una vida breu i moguda, embarassada del seu cinquè fill i malalta de febres, va morir a Itàlia, abans dels trenta anys, després d'una derrota prop de Ràvena. La seva mort, però, va anar acompanyada de moltes llegendes i creences populars i de misteris diversos. Vegeu aquí.
Avui existeix un grup de cançó mexicà que es diu Garibaldi. Ignoro si es van inspirar en el revolucionari.
A Europa, sobretot a Itàlia, s'han fet moltes pel·lícules i sèries sobre l'epopeia garibaldina, també hi ha òperes, cançons i tota mena de produccions diverses; al Brasil, la popularitat d'Anita ha estat immensa i s'han filmat diferents telesèries sobre el tema. Existeix també un museu dedicat al personatge. Garibaldi, heroi dels dos móns, té un gran nombre de monuments per tot arreu. Avui alguns dels seus mètodes ens semblen potser massa violents i també hi ha ombres en la seva actuació. En tot cas va ser un home d'acció que va marcar tota una època i que ha tingut molta influència simbòlica en fets posteriors.
Una mica de tòrrid romanticisme de ficció en clau brasileira:
I, ara, més seriosos, una volteta pel museu:
4 comentaris:
Aquesta setmana ha estat un enigma molt de lluita, i en la solució ens has aportat molt més interès. Jo acabo de trobar uns blocs, mireu el perfil, sobre història de l’altre banda de l’Atlantic, principalment Perú, crec que des d’aquí no la considerem gaire, però és també interessant. Per si voleu donar-hi una ullada.
http://amautacuna.blogspot.com/
A vbeure com ens sorpendràs dissabte.
Doncs sí, Oriol, precisament a través de tot el que hi ha sobre Garibaldi i la seva dona m'he quedat parada del gran nombre de material hispanoamericà i brasileny sobre història que hi ha a la xarxa, de molta qualitat i interès. Enllaço el blog que menciones.
Sobre demà... encara no ho sé ben bé. A veure si s'anima més gent a participar.
lamento haver arribat tard però ha estat un gran enigme, a més desconeixi tota aquesta faceta americana de garibaldi.
Felicitats Júlia i Toni
Ep, doncs t'hauria agradat molt: revolucionari, anticlerical, etc. etc. Mira't els enllaços que t'ho passaràs molt bé.
Publica un comentari a l'entrada