Aquesta setmana hi ha hagut un únic i perfecte encertant, i a la seva completa resposta podeu trobar molts enllaços sobre aquest Cardenal Wiseman que va protagonitzar tot un revival catòlic en l'Anglaterra del seu temps. Per casualitat va néixer a Sevilla, on trobareu una placa a la casa on va venir al món i on té dedicat, en ple barri de Santa Cruz, el carrer Fabiola, que molta gent poc il·lustrada relaciona amb la Fabiola de Mora i Aragón, reina dels belgues.
No fa massa temps un catedràtic sevillà, Antonio Garnica, va publicar una biografia del cardenal. Durant el segle XIX l'església catòlica va moure molts fils per tal de tornar a recuperar poder i protagonisme; en aquest context s'han de situar un gran nombre de fundacions i la promoció de persones ambicioses i amb empenta a llocs clau del poder religiós, així com també la canonització de nous sants i l'establiment del dogma de la Immaculada Concepció, en el qual va tenir també importància l'aportació de Wiseman.
El nostre cardenal sevillà, però, no va ser conegut popularment per la seva rellevant carrera en el camp del catolicisme oficial, sinó més aviat per haver publicat, a més d'altres llibres, una novel·la que va esdevenir un gran èxit de vendes i que va ser portada al cinema en diverses ocasions. La versió més famosa va ser la de 1949 amb Michèle Morgan i Henry Vidal en els papers protagonistes. Sembla que Wiseman es va inspirar en la història de santa Fabiola, una dama patrícia romana, recollida per Sant Jeroni. La publicació d'una novel·la, gènere tingut per frívol, li va provocar també crítiques, que es van abaltir en comprovar el contingut pietós i moral del llibre. En certa manera va ser pioner en el gènere dels pèplums moralistes portats al cinema. Quo Vadis i Ben-Hur són força posteriors.
L'any passat, l'artista belga Francis Alÿs, va presentar a Los Ángeles una curiosa exposició titolada Los trescientos rostros de Fabiola, on va presentar la seva col·lecció de més de tres-centes imatges d'un quadre de Jean-Jacques Henner, Fabiola amb mantell vermell. Les reproduccions mostren la popularitat d'aquest quadre i l'impacte i popularitat que va tenir la novel·la de Wiseman. Curiosament, l'oli original s'ha perdut. L'artista belga va mostrar reproduccions molt diverses, fetes amb materials i tècniques de tot tipus, sempre que fossin artesanals i sense utilitzar tècniques modernes de reproducció.
De tota manera, en el meu imaginari, la Fabiola més viva és la de la tapa del llibre de la col·lecció Historias, tot un clàssic que encara es pot trobar en llibreries de segona mà per a col·leccionistes nostàlgics i que, de fet, s'inspira en els protagonistes de la pel·lícula de 1949.
7 comentaris:
¡¡¡¡ ponme algo fácil ¡¡¡¡ que no acierto una ¡¡¡¡¡ mamma mia ¡¡¡
A ver si el próximo lo encuentras más fácil....
Es que Toni lo adivina todo y si lo pongo muy fácil en seguida me manda la solución...
Hola
Jo he estat liat tota la setmana per un congrés però la que ve crec que podré participar sense problemes. El congrés era a l'edifici històric de plaça universitat i em vaig quedar flipat quan vaig veure a l'escala principal el quadre de Maria Pacheco de Padilla después de Villalar, dps al paranimf també hi han pintures de caire històric.
Aquest va ser durant anys tot un gènere, Gregor, i crec que fins i tot en el nostre imaginari han quedat molts d'aquests quadres, una bona col·lecció és al Caseron del Buen Retiro, per cert. A més, molts d'ells tenen unes proporcions considerables i impressionen.
Ja veus quanta cultureta pots fer resolent els enigmes.
He de dir que jo vaig ser a Sevilla i també em va inspirar veure el carrer Fabiola i la casa on va néixer el Cardenal, ja no recordava la novel·la.
Als Alcázares també em vaig ensopegar amb un quadre històric molt impressionant que no vaig penjar en el post, Las postrimerías de Fernando III el Santo.
Del mateix quadre els autors en feien còpies, de vegades.
Acabo de comprovar això del quadre, el té en diposit, efectivament, la Universitat de Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada